Trena de set aigües

Vent gris, escuma verda i aiguablava,
sorres d’or i madeixa que s’arruga
als triforis maragda de la Muga,
laberíntics canals d’Empuriabrava!

Camí de plata, menes a una ermita
dita de Sant Joan (ses Closes o de l’Erm).
Per l’aplec que hi solia fer visita,
hi coneguí una verge com un cant.

Quan l’ampla conca s’escindeix en dues
cenyint el delta obert com un parany
per escoltar el bruel que omple l’estany,
s’aiguabarregen en un sol afany
recs i canals fent i desfent set Mugues.

[…]

És el moment del paorós misteri,
quan el bruel eixampla el ronc vagit
dels bous mugint, immersos en la nit.
Sigui llibert de mal qui l’hagi oït,
pregon, obscur, espars com un psalteri.

Ell sí que sap els dols i les penúries
d’userda seca i de rostolls cremats,
la set que torna palla el fenc dels prats
del vell cortal de Castelló d’Empúries.

Fregues arran la torre del poeta
tothora absent de casa i d’ell mateix.

[…]

Vell rec feudal, remor d’elms i gonelles,
encantament de gripaus i d’estrelles,
arbres del marge, retortes parelles
de dantesques amors fidels fins al turment.

A Vilanova saltes les rescloses
i la Gallarda et mena al seu Portal.
Espilles l’absis de la Catedral
ran la muralla, amb molsa medieval
quan mor el dia amb un desmai de roses.

[…]

I quan detens la teva cursa ràpida
sota el porxat Pont Vell de Castelló
-del vell comtat del vent, vila major-,
llumins i estrelles són l’encenedor
que esbrina el vers d’una futura làpida.

[…]

Pont que Ponç Hug bastia amb set anyades,
cada any un arc, porxada de set ponts,
senyal dels anys dolents i dels anys bons:
fan de pilastra els Hugs, i d’arc els Ponç,
o desigual pont vell de set arcades!

[…]

La lluna sempre és diferent i és una
com els set arcs del Pont de Castelló
damunt les aigües blaves de sabó
-sorres de cadmi, menta, or i salmó-
segons com giri el dau de la fortuna.

Per veure el riu com creix, Pont, ets tribuna.

Amb nom de dona brolla dins l’arruga
gerda de molses del boscatge ombriu,
al Canigó, on les àligues fan niu;
i, un fil amb l’altre, van tenant el riu
que, amb altres rius trenant-se, fa la Muga.

Si vols conèixer bé la plana airosa,
pren el bordó corbat de lledó blanc
i, aigües amunt, segueix l’aspriu barranc
i el rierol de sinuós alfanc
que lluu els galons daurats de la gatosa.

Tot just les deus han esquinçat la mina
i, trencant aigües, joguinosa neix.
Com la clepsidra, gira entorn de l’eix,
i els afluents li fan un dors de peix
que, travessant la plana, al golf s’inclina.

Cinc palafrens estiren el seu carro:
l’Arnera, lleu com una abella d’or,
el Ricardell, del guaridor tresor,
l’esquerp Manol i el Llobregat sonor;
l’Orlin mol al pas molins de farro.

Castelló té meravelles
que no oblida qui les veu:
el Portal de la Gallarda,
la Catedral i el Pont Vell.

[…]

Nimfa inconstant, perversa, cor de druda,
vèrtex de rius oberts com un ventall:
el sabonet et renta l’embolcall
i ets camí i riu, resclosa i conca i vall,
fins la Gallarda, que duu al cor l’açuda.

[…]

Davant el mil·lenari Portal de la Gallarda
aigua amunt, venç l’encís que la passa et retarda,
deixa el camí dels horts per l’humil senderol:
camí d’enamorats, cal que hi passis tot sol.

[…]

Ran del Portal de la Gallarda
el veire d’or de cada tarda
es fa bocins.

[…]

Endreça

Bell de mi, en guasardó de tornar vista a un cec,
sols vull pel meu conhort, al caure de la tarda,
poder mostrar al meu fill l’aigua llisquent del rec
del Molí, sota l’arc del PORTAL DE LA GALLARDA.