Coll del turó de Roquetes

En Tomàs va prendre el viarany per on havien sortit de la carretera la Laura i l’home, però aquests no hi eren, ni al camí ni, tal com comprovaria uns minuts després, pels voltants del castell. Va observar que la senda continuava fins a una bifurcació, a partir de la qual es podia seguir cap a la muntanya o bé anar a parar a les cases de Torre Baró, un conglomerat anàrquic de construccions, algunes, autèntiques barraques que hi havia al vessant de la muntanya ocult a la ciutat. Més avall de Torre Baró, els blocs de pisos de Ciutat Meridiana, abocats a l’autopista, el ferrocarril, la fàbrica de ciment de l’Asland i les cases de Montcada i Reixac. Allò era part de la perifèria de Barcelona, un paisatge que de dia resultava horrible, d’una lletjor estremidora. De nit, en canvi, la foscor puntejada per alguns llums ajudava a amagarho tot. En Tomàs va descobrir, de sobte, que dues figures caminaven per la senda en direcció a les cases de Torre Baró i no va tenir cap dubte que eren la Laura i l’empleat d’en Gassó.