Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: value
Plaça del Mercadal, Barcelona
Categoria: Barcelona
En el llibre: Lluny d’aquí
A la plaça del Mercadal, en el passat, s'hi reunien pagesos i venedors ambulants per vendre les seves mercaderies. Fruit de la voluntat de regularitzar aquesta situació i encabir els venedors en un espai adequat, amb bones condicions de llum i ventilació per a la venda de productes alimentaris, el 1850 es projectà el mercat de Sant Andreu. La cobertura metàl·lica de parets d'obra vista es va construir l'any 1914. Hi escau la lectura d'un fragment de poema de Josep Lluís Pons i Gallarza que evoca els records de la seva infantesa a la vila i dos més d'Ignasi Iglésias sobre les estacions de la primavera i l'hivern. En aquesta plaça, hi passa una part de l'acció de la novel·la policíaca Lluny d'aquí, de Jaume Benavente (Barcelona, 1958), de la qual podem llegir també dos passatges que es corresponen a l'inici i al final del llibre.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Una tempesta intermitent...
Una tempesta intermitent havia sacsejat la nit sobre Barcelona. En Tomàs Darné havia dormit malament al seu petit apartament, en un entresòl sota els porxos de la plaça del Mercadal, regirant-se al llit, despertant-se més d’una vegada, fins i tot aixecant-se per mirar una estona la televisió, i, en tornar al llit, a la fi havia aconseguit agafar el son, quan gairebé ja era hora de llevar-se. Cansat, ho havia fet per disciplina, encara que l’esperava un matí com tants d’altres, sense gairebé res a fer, tret d’anar a nedar a la piscina del poliesportiu, fins ben entrada la tarda quan hauria de recollir el taxi per fer el torn del vespre. Seguint la mateixa rutina dels dies feiners, després d’una dutxa ràpida i vestir-se, en Tomàs havia sortit de casa i s’havia trobat de ple amb l’activitat del mercat de Sant Andreu. El carrer era moll i l’aire fresc, fins i tot una mica fred, a finals d’aquell mes d’abril.
Després de comprar el diari, va instal·lar-se a la seva taula de sempre al Rabasseda, el petit cafè que hi havia a la mateixa plaça on vivia en Tomàs. Li agradava seure al costat dels finestrals i, mentre es prenia el seu cafè amb llet i un croissant, fullejar el diari i alhora badar amb l’activitat dels matins de mercat. Aquell matí se sentia un xic inquiet, de mal humor, fins i tot. Una idea li venia últimament al cap i aquella nit, contemplant la tempesta, l’havia tornat a assetjar. Seria capaç de redreçar la seva vida?