Balada del Sabater d’Ordis

Lliçó del Pont, teogonia d’astres,
amor i crims de gent sense padró;
oh catedral del riu de Castelló,
quilla esmolada en sèxtuples pilastres!

[…]

Esmunyedís vers una eterna fuga,
voldria ser la trena de la font
que, eixamorant l’areny, espilla el Pont,
reïx, o es filtra, abscosa com la Muga.

[…]

I a Castelló es dissol en l’aigua líquida,
oh escalinata nua del Pont Vell
de set arcades desiguals! La pell
s’hi va a esbandir. Per beure, és massa insípida.