La base de dades de les Lletres Catalanes
Si són ulls,
que no siguin nosa
per al record.
Que siguin clars,
clares guspires on es congria,
de la bondat, el somni bo,
i de la vida, el moment viu
–o aquell que ho fou–.
Que siguin ulls, i la nineta
que tu em clavaves,
astorada, indolora,
un esbarzer per al desig.
O la clariana tota sola,
on res no espera,
i és ella el bosc,
i el desconcert
en la fondària dels teus ulls.