Fascicles

Si la meva mare obria la porta a algú
que oferia calendaris o postals a canvi d’un donatiu,
es disculpava: “la senyora no és a casa”.
Però una tarda va venir un venedor d’enciclopèdies
i el va deixar passar.
El venedor d’enciclopèdies va seure
a la taula del menjador, davant la mare i jo.
Va començar el discurs elogiant la nostra
“important col·lecció d’enciclopèdies”.
Jo no mostrava interès però ella —mare de set fills—,
que sempre en va dur a un o altre a coll i mai llegia, sí.
La “important col·lecció d’enciclopèdies”
no s’ha mogut de lloc.
No sé si la meva mare treu la pols entre els volums
o si passa pels lloms de la z cap a la a d’un sol cop de drap.
El pis està ple de fotografies.
No li molesta que hi surtin persones amb qui no es parla.
No sé si perquè accepta que són part d’ella
o perquè estan acompanyades d’altres a qui estima.
Una llar decorada amb objectes de poc valor.
Quan els germans ens hi reunim, fa broma:
“Quan no hi sigui, ho llençareu tot!”.
Riem i li diem que sí.
Les enciclopèdies les va comprar en fascicles.
Les hi guardo en aquest vers.