Fragment de Jo era el món

El meu nom és Ariadna. Tinc disset anys i visc en un poble anomenat Arveda. No m’agrada el meu nom. No m’agrada el meu poble. No m’agrada la meva vida. No m’agrada res. Només la música. La música és l’única cosa que em fa sentir alguna cosa. La música és l’única cosa que em fa sentir viva.

Tinc un grup de rock amb els meus amics. Els Llops. Som quatre: jo, el Toni, el Genís i l’Òscar. Jo canto i toco la guitarra. El Toni toca el baix. El Genís toca la bateria. L’Òscar toca el teclat. Tots quatre ens sentim diferents dels altres joves del poble. Tots quatre ens sentim marginats per alguna raó. Tots quatre ens sentim sols.

Els Llops és el meu refugi. El meu espai de llibertat. El meu somni. Vull ser una estrella del rock. Vull sortir d’aquest poble de merda. Vull viure la meva vida com jo vulgui. Vull ser algú.

Però no és fàcil. La gent no entén la nostra música. La gent no entén el nostre estil. La gent no entén les nostres idees. La gent ens mira malament. La gent ens insulta. La gent ens menysprea.

I jo no ho suporto més.

Estic farta de tot.

Estic farta de la meva mare, que treballa tot el dia i no té temps per a mi.

Estic farta del meu pare, que va marxar de casa fa anys i ara viu en una caravana.

Estic farta de la meva àvia, que em tracta com una nena i em vol imposar les seves normes.

Estic farta dels meus professors, que em suspèn i em castiguen per tot.

Estic farta dels meus companys, que em fan bulling i em fan sentir una merda.

Estic farta d’aquest poble, on no hi ha res a fer ni a veure.

Estic farta d’aquest món, on no hi ha lloc per a mi.

Estic farta de mi mateixa, que no sé qui sóc ni què vull.

Per això he decidit marxar.

Per això he decidit desaparèixer.

Per això he decidit deixar-ho tot enrere.