La muga

Amb nom de dona brolla dins l’arruga
gerda de molses del boscatge ombriu,
al Canigó, on les àligues fan niu;
i, un fil amb l’altre, van tenant el riu
que, amb altres rius trenant-se, fa la Muga.

Si vols conèixer bé la plana airosa,
pren el bordó corbat de lledó blanc
i, aigües amunt, segueix l’aspriu barranc
i el rierol de sinuós alfanc
que lluu els galons daurats de la gatosa.

Tot just les deus han esquinçat la mina
i, trencant aigües, joguinosa neix.
Com la clepsidra, gira entorn de l’eix,
i els afluents li fan un dors de peix
que, travessant la plana, al golf s’inclina.

Cinc palafrens estiren el seu carro:
l’Arnera, lleu com una abella d’or,
el Ricardell, del guaridor tresor,
l’esquerp Manol i el Llobregat sonor;
l’Orlin mol al pas molins de farro.