La base de dades de les Lletres Catalanes
Nerviós, amb la respiració una mica agitada per la pressa, en Tomàs va seguir el BMW a força distància, segur que mentre conduís per la carretera no el perdria. Només va patir en apropar-se a Barcelona, però va aconseguir seguir-lo per la Ronda de Dalt, fins que va sortir a Horta, i va dirigir-se cap a la plaça circular de Karl Marx. En arribar-hi, el BMW es va aturar i l’empleat d’en Robert Gassó va baixar del cotxe i va continuar a peu cap a l’altra banda de la plaça, cap a un carrer ja de Nou Barris, amb els seus edificis alts i impersonals, que en aquelles hores de la nit resultaven del tot fantasmagòrics. En qüestió de segons, en Tomàs va haver de decidir què fer i va optar per seguir l’home que anava a peu. En passar pel costat del BMW, va dirigir una ràpida mirada al conductor. En Robert Gassó no es va tombar, mirava cap endavant, esperant.
En Tomàs va aprofitar un semàfor en vermell de la plaça perquè l’home guanyés una mica de distància i entrés al carrer, sense que s’adonés que un taxi li anava al darrere. Quan el semàfor va canviar a verd, en Tomàs va enfilar el carrer i va guaitar com l’home continuava caminant, mentre que més endavant hi havia una furgoneta del mateix model que la que la Laura Serra tenia al viver, encara que, des de la seva posició, no podia estar segur que fos la mateixa. Novament, en segons, en Tomàs va haver de tornar a decidir què feia i va triar sobrepassar la seva presa. A la vora de la furgoneta, va confirmar que era la del viver, pels rètols de les portes davanteres, però no es va aturar, només va girar-se lleugerament per mirar si hi havia algú a dintre, i va descobrir que sí, que la Laura hi era, però no davant del volant, sinó al seient del costat.