Presa de posicions II

Eren les 10 del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l’escala d’aquella casa canonical, i després de passar l’ampla nau del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de Mn. Alcover: Sant Bernat, 5, pral 2a. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí i ja la mirava atribuint-li una mica de valor mític i una aureola de prestigi reverencial. Estava francament emocionat de pensar que entraria a habitar en aquella casa que era la d’un gran home lluitador, la gàbia d’un lleó temible que per a mi era, en aquell moment, no sols inofensiu, sinó paternalment acollidor