Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Ruta alcoveriana per Palma
Ruta literària: value
Carrer de Sant Bernat, 5, Palma
Categoria: Illes Balears
Es troba al carrer de Sant Bernat, número 5. Una làpida a la dreta de la porta recorda que allà hi visqué Mossèn Alcover. Francesc de B. Moll en fa una descripció quan arriba a la casa per començar a treballar en el Diccionari. En aquesta casa, a més, Alcover hi va morir, el gener de 1932.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Presa de posicions II
Eren les 10 del matí quan, amb la meva modesta maleta, vaig pujar l’escala d’aquella casa canonical, i després de passar l’ampla nau del primer pis, vaig sonar la campaneta de la segona porta. Jo duia ben gravada en la memòria l’adreça de Mn. Alcover: Sant Bernat, 5, pral 2a. L’havia llegida moltes vegades en el Bolletí i ja la mirava atribuint-li una mica de valor mític i una aureola de prestigi reverencial. Estava francament emocionat de pensar que entraria a habitar en aquella casa que era la d’un gran home lluitador, la gàbia d’un lleó temible que per a mi era, en aquell moment, no sols inofensiu, sinó paternalment acollidor
Text:
Presa de posicions
El despatx comunicava amb el dormitori del canonge, i al costat d’aquell hi havia una habitació interior amb finestra a un pati; era el “quarto de les calaixeres”, ocupat pels famosos fitxers on s’anaven acumulant les cèdules per al Diccionari.
Text:
Me sembla que aqueixs exercicis seran els darrers que faré...
«Me sembla que aqueixs exercicis seran els darrers que faré. Tenc 69 anys complits, me trob molt fluix dels genolls, pas pena ferm del caminar; casi no puc dir missa. És ver que no tenc cap malaltia, que estic bé del cos, tenc delit, ganes i fam de treballar; però veig i comprenc que no puc esser llarg i que no em queda gaire temps de rossegar per aqueix món. Senyor, Vós me donaren la vida, la me conservaren tants d’anys, sempre amb tan bona salut. Jo esper que me donareu una bona hora per sortir d’aqueix món. Quant volgueu, Senyor. In manus tuas, Domine, commendo spiritum meum…»
L’hora de sortir d’aquest món no es torbà a arribar. El dia 6 de gener de 1932, en bona diada dels Reis, poc després de dinar, li pega violentíssim el tercer atac d’apoplexia, que, amb tot i haver-se aplicat tots els remeis de la ciència, posà fi a la seva vida al cap de quaranta-vuit hores (poc abans de les dues del dia 8).
En aquells dos dies i dues nits que durà la seva agonia, no parlà amb ningú ni pogué contestar a les preguntes que li feien; únicament va parlar amb Déu, puix que els qui el voltaven li sentien recitar treballosament i repetides vegades el Miserere mei Deus, el Parenostre i altres oracions.
El dia següent, després del funeral solemne a la Seu de Palma, fou traslladat el seu cos en tren especial a la seva ciutat nativa, Manacor, i en el cementiri manacorí reposen les seves despulles esperant la resurrecció.