Qui paga el funeral?

“(…) pues con sangre escribes / su entrada en tus arenas”
La vida es sueño

Et vaig dir
que fugir
travessar de costa a costa
era la porta que calia obrir.

Ara, què en faig de tu?
Digues: què puc deixar a la vorera
del teu desig per arribar?

Què en faig de tu
si m’he calçat els guants
a les mans blanques
del ventre de la serp?

Arriba fugitiu,
Desvetlla aquesta terra
Que no t’acull!

Qui paga el funeral
per somiar en una arena estranya?
I ben igual que l’arena que guardes als teus punys.