[Traçaré cercles amb obsidiana]

Traçaré cercles amb obsidiana,
tall a tall, resseguint el fosc dels verbs,
quan el dia serà el darrer dia
enmig de bèsties goludes
que amb urpes enllunades
voldran amar la vida d’un sol vers,
benefici de brúixoles indemnes
sota columnes d’heura ennuvolades.
Així serà que no escriurem el curs
de rius vivíssims.
Restaré als cercles sota neus adverses
i aboliré la mar que m’incendia
el llapis desolat d’aquests abismes.