Però…

Era en la transparència dels vels dels més grans.
Era en les flors més tendres que trencava
al amagar-me esvalotada.
I en el riure platejat de la flauta de Pan.
Dimonis infantils!
Tant com us he estimat heu escrit
la música secreta per quedar-me amb vosaltres.
Mai més la mort
Si em quedés amb vosaltres.

Però…
Segueixo el camí –petit infant meu–
per fer-te por i venjar-me de tu,
com ho veia entre els vels dels més grans:
només dirà el secret quan mogui el vent
les fulles que pressenten.