La base de dades de les Lletres Catalanes
T’estimem tant, Grace és una obra que narra la història de tres germans, en Marc, en David i la Laura, que es reuneixen a casa dels seus pares per celebrar el Nadal. Però aquesta vegada, la trobada familiar no serà com les altres. Els tres germans han de prendre una decisió important sobre el futur de la seva mare, la Grace, que pateix una malaltia degenerativa i que ja no els reconeix. La Grace és una dona que ha dedicat tota la seva vida a cuidar dels seus fills i del seu marit, un home autoritari i distant que va morir fa uns anys. Ara, els seus fills han de decidir si portar-la a una residència o seguir cuidant-la ells mateixos. Però cap d’ells té una vida fàcil ni estable. En Marc és un escriptor frustrat que viu amb una dona molt més jove que ell i que té problemes econòmics. En David és un advocat d’èxit que està casat amb una dona amb qui no s’entén i que té una aventura amb una altra. I la Laura és una actriu que ha deixat de treballar per dedicar-se a la seva filla, que té síndrome de Down.
L’obra ens mostra com els tres germans hauran d’afrontar els seus conflictes personals i familiars, els seus secrets i les seves culpes, mentre intenten recordar els bons moments que van viure amb la seva mare quan eren petits. A través dels seus diàlegs, anirem coneixent les seves pors, els seus somnis, les seves frustracions i les seves esperances. També veurem com la seva relació entre ells ha anat canviant amb el temps i com han de fer front a les diferències i els malentesos que s’han generat al llarg dels anys.
T’estimem tant, Grace és una obra que parla de l’amor, de la memòria, de la família i de les decisions difícils que hem de prendre en algun moment de les nostres vides. És una obra que ens convida a reflexionar sobre el valor de les persones que estimem i sobre la importància de dir-los-ho abans que sigui massa tard. És una obra que ens emociona, ens commou i ens fa riure amb les situacions quotidianes i absurdes que viuen els personatges. És una obra que ens fa sentir identificats amb els problemes i els anhels dels tres germans i amb el seu amor incondicional per la seva mare.
MARC: Què fas?
DAVID: Res.
MARC: Res?
DAVID: Sí, res. Què vols?
MARC: No sé… Parlar.
DAVID: Parlar? De què?
MARC: De… De tu. De mi. De nosaltres.
DAVID: De nosaltres? I què hi ha per dir?
MARC: No ho sé… Moltes coses.
DAVID: Com ara?
MARC: Com ara… Com ara com et va la vida.
DAVID: La meva vida? Bé, com sempre.
MARC: Com sempre?
DAVID: Sí, com sempre. Treballo molt, guanyo molt, tinc una casa gran, un cotxe nou…
MARC: I estàs feliç?
DAVID: Feliç? Què vol dir feliç?
MARC: Doncs… Feliç. Content. Satisfet.
DAVID: Sí… Suposo que sí.
MARC: Suposes?
DAVID: Sí, suposo. No ho sé. No m’ho havia plantejat mai.
MARC: Mai?
DAVID: No, mai. Per què hauria de fer-ho?
MARC: Perquè… Perquè és important saber si ets feliç o no.
DAVID: Per a qui?
MARC: Per a tu. Per a mi. Per a tots.
DAVID: I tu ets feliç?
MARC: Jo? Jo… No gaire.
DAVID: No gaire? I per què no?
MARC: Perquè… Perquè no tinc res del que tu tens.
DAVID: Res?
MARC: No, res. No tinc feina, no tinc diners, no tinc casa, no tinc cotxe…
DAVID: I no tens dona?
MARC: Dona? Sí… Tinc una dona.
DAVID: I l’estimes?
MARC: L’estimo? Sí… Suposo que sí.
DAVID: Suposes?
MARC: Sí, suposo. No ho sé. No m’ho havia plantejat mai.
DAVID: Mai?
MARC: No, mai. Per què hauria de fer-ho?
DAVID: Perquè… Perquè és important saber si estimes o no.
MARC: Per a qui?
DAVID: Per a tu. Per a mi. Per a tots.
DAVID i MARC es miren en silenci. Escolten la veu de la LAURA que crida des de l’altre habitació.
LAURA: (veu) Marc! David! Veniu, si us plau!
MARC i DAVID es miren i surten corrents cap a l’habitació de la GRACE. Es fa el negre.