Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Novel·la
Editorial:
Primera edició: 2023
Ciutat on es publica: Barcelona
Dades generals Llibre
Argument
Aurora és una novel·la que narra la història d’amor i odi entre l’Àngel i l’Aurora, dos personatges que es coneixen en un poble de la costa catalana on els coralls vermells tenen un paper clau. L’Àngel és un jove que treballa en una botiga de joieria i que té una passió pel mar i pels coralls, uns animals delicats i valuosos que ell considera com a joies naturals. L’Aurora és una noia misteriosa i inquietant que arriba al poble amb el seu pare, un home violent i autoritari que té un negoci il·legal de tràfic de coralls. L’Àngel i l’Aurora s’enamoren en secret, però el seu amor es veurà amenaçat per les mentides, els secrets i els perills que envolten la vida de l’Aurora. Els dos hauran de lluitar per mantenir viu el seu sentiment, mentre es descobreixen a si mateixos i al món que els envolta.
La novel·la ens presenta una trama intensa i trepidant, on els protagonistes hauran d’enfrontar-se a situacions límit, com ara la violència familiar, el crim organitzat, la corrupció policial o el tràfic il·lícit d’espècies protegides. Alhora, ens mostra una relació amorosa plena de contrastos, on els sentiments són tan forts com contradictoris, i on els personatges hauran de superar els seus propis conflictes interns, com ara la culpa, el perdó, la lleialtat o la traïció. La novel·la també ens parla de la importància de la natura i del respecte pel medi ambient, a través dels coralls vermells, uns éssers vius que simbolitzen la bellesa, la fragilitat i el valor de la vida.
Aurora és una novel·la plena de sensibilitat, bellesa i emoció, que ens parla de la força de l’amor, de la importància de la natura i de la recerca de la identitat. Marc Artigau i Queralt ens ofereix una obra brillant i original, amb uns personatges inoblidables i una prosa exquisita. Aurora és una novel·la que ens captiva des de la primera pàgina i ens fa vibrar fins a l’última.
Fragment Text Literari
Fragment d'Aurora
Vaig arribar a la platja quan el sol ja s’havia amagat. El cel era de color taronja i rosa, com si algú hagués pintat un quadre impressionista. El mar era tranquil, com una làmina de vidre. Vaig deixar la bicicleta al costat d’una cabana de pescadors i vaig caminar per la sorra fins a arribar a la roca on sempre ens trobàvem. Allà estava ella, asseguda amb les cames creuades, mirant l’horitzó. Portava una faldilla blanca i una samarreta vermella que li feia ressaltar els cabells negres i els ulls verds. Em va veure i em va somriure.
—Hola —va dir.
—Hola —vaig respondre.
Vaig pujar a la roca i em vaig asseure al seu costat. Em va agafar la mà i em va fer un petó a la galta.
—Com ha anat el dia? —em va preguntar.
—Bé, el mateix de sempre. He estat a la botiga, ajudant en Joan amb les joies. I tu?
—Jo he estat a casa, llegint i escoltant música. El meu pare ha sortit aviat i no ha tornat encara.
—No t’avorreixes?
—No, m’agrada estar sola. Així puc pensar en tu.
Em va fer un altre petó, aquest cop als llavis. Em vaig deixar portar per la seva dolçor, per la seva calidesa, per la seva passió. Em vaig sentir feliç, com mai abans.
—T’estimo —em va dir.
—Jo també t’estimo —li vaig dir.
Ens vam abraçar fort i vam mirar el cel, que ara era de color violeta i blau. Les primeres estrelles van començar a brillar.
—Saps què? —em va dir.
—Què?
—M’agradaria fugir amb tu. Anar-nos-en d’aquest poble, d’aquesta vida, d’aquest món.
—A on aniríem?
—No ho sé. A qualsevol lloc on poguéssim ser lliures i feliços. On ningú ens conegués ni ens jutgés. On poguéssim estimar-nos sense por ni vergonya.
—Ho dius de debò?
—Sí, ho dic de debò. No suporto més estar aquí, amb el meu pare, amb els seus negocis bruts, amb les seves amenaces, amb les seves mentides. No suporto més viure en una presó.
Em va mirar als ulls i em va agafar el rostre amb les mans.
—Fugim, Àngel. Fugim junts. Ara mateix.
Text: