Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Novel·la
Editorial:
Primera edició: 2021
Ciutat on es publica: Barcelona
Dades generals Llibre
Argument
Jo era el món és una novel·la que explora la identitat, la família, l’amistat i els secrets que amaguen els habitants d’un poble anomenat Arveda. La desaparició misteriosa de l’Ariadna, una adolescent de disset anys, desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res no és el que sembla.
L’Ariadna és una noia solitària i rebel que es sent atrapada en un món que no entén ni accepta. La seva única via d’escapament és la música i el seu grup de rock, Els Llops, format per ella mateixa i tres nois: el Toni, el Genís i l’Òscar. Els quatre comparteixen una passió per la música i un sentiment de marginació pel seu aspecte, les seves preferències o les seves circumstàncies familiars.
La nit abans de la seva desaparició, l’Ariadna assisteix a una festa al bosc amb els seus amics i altres joves del poble. Allà es produeix un incident violent que la marcarà profundament i que la portarà a prendre una decisió dràstica. Al matí següent, ningú sap on és ni què li ha passat.
La recerca de l’Ariadna posarà al descobert els secrets més foscos dels seus familiars i amics, que hauran d’enfrontar-se als seus propis fantasmes i contradiccions. La seva mare, l’Ester, una dona divorciada i treballadora que intenta tirar endavant com pot; el seu pare, en Genís, un home absent i irresponsable que viu en una caravana; la seva àvia, l’Hermínia, una dona autoritària i conservadora que regenta l’únic hotel del poble; els seus amics del grup de rock, cadascun amb els seus problemes i anhels; i altres personatges del poble que tenen alguna relació amb l’Ariadna o amb el seu entorn.
La novel·la està narrada des de diferents punts de vista, alternant les veus dels personatges principals amb fragments del diari personal de l’Ariadna, on expressa els seus sentiments més íntims i les seves reflexions sobre el món. A través d’aquests testimonis, el lector va reconstruint el trencaclosques de la vida de l’Ariadna i les raons de la seva fugida.
Jo era el món és una novel·la intensa i emotiva que ens parla de la recerca de la identitat en un món hostil i incomprensible, de la importància de la música com a forma d’expressió i de rebel·lia, de les relacions familiars i afectives marcades per l’amor i el dolor, i dels secrets que poden canviar-ho tot.
Fragment Text Literari
Fragment de Jo era el món
El meu nom és Ariadna. Tinc disset anys i visc en un poble anomenat Arveda. No m’agrada el meu nom. No m’agrada el meu poble. No m’agrada la meva vida. No m’agrada res. Només la música. La música és l’única cosa que em fa sentir alguna cosa. La música és l’única cosa que em fa sentir viva.
Tinc un grup de rock amb els meus amics. Els Llops. Som quatre: jo, el Toni, el Genís i l’Òscar. Jo canto i toco la guitarra. El Toni toca el baix. El Genís toca la bateria. L’Òscar toca el teclat. Tots quatre ens sentim diferents dels altres joves del poble. Tots quatre ens sentim marginats per alguna raó. Tots quatre ens sentim sols.
Els Llops és el meu refugi. El meu espai de llibertat. El meu somni. Vull ser una estrella del rock. Vull sortir d’aquest poble de merda. Vull viure la meva vida com jo vulgui. Vull ser algú.
Però no és fàcil. La gent no entén la nostra música. La gent no entén el nostre estil. La gent no entén les nostres idees. La gent ens mira malament. La gent ens insulta. La gent ens menysprea.
I jo no ho suporto més.
Estic farta de tot.
Estic farta de la meva mare, que treballa tot el dia i no té temps per a mi.
Estic farta del meu pare, que va marxar de casa fa anys i ara viu en una caravana.
Estic farta de la meva àvia, que em tracta com una nena i em vol imposar les seves normes.
Estic farta dels meus professors, que em suspèn i em castiguen per tot.
Estic farta dels meus companys, que em fan bulling i em fan sentir una merda.
Estic farta d’aquest poble, on no hi ha res a fer ni a veure.
Estic farta d’aquest món, on no hi ha lloc per a mi.
Estic farta de mi mateixa, que no sé qui sóc ni què vull.
Per això he decidit marxar.
Per això he decidit desaparèixer.
Per això he decidit deixar-ho tot enrere.