Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Categoria: Novel·la
Editorial:
Primera edició: 2023
Ciutat on es publica: Barcelona
Dades generals Llibre
Argument
La llarga migdiada de Déu és una novel·la històrica que narra les peripècies d’un grup de nens i professors jueus que intenten escapar de la persecució nazi a través dels Pirineus. El protagonista és Samuel Silverstein, un transportista d’origen jueu que, després de perdre la seva família en un bombardeig, es dedica a salvar infants jueus amagant-los en zones rurals o conduint-los cap a Espanya. En el seu camí es creuarà amb personatges reals i ficticis, com els resistents del maquis, els gendarmes del règim de Vichy, els obrers del túnel de Vielha o els refugiats de l’orfenat suís del castell de La Hille. La novel·la és una crònica minuciosa i emotiva de la barbàrie que va assolar Europa durant la Segona Guerra Mundial, però també un homenatge als valors humans que van permetre la supervivència i l’esperança de molts jueus. Pep Coll combina amb habilitat la investigació històrica, la recreació literària i el ritme narratiu per oferir una obra ambiciosa i colpidora que ens interpel·la sobre el passat i el present.
La novel·la s’estructura en quatre parts que cobreixen el període entre el maig de 1940 i el març de 1944. Cada part té diversos capítols que alternen diferents punts de vista i escenaris, des de Tolosa fins a Barcelona, passant per Aulús, Sent Gironç, La Hille o Vielha. Els personatges es van entrellaçant en una xarxa complexa de relacions que els portaran a viure situacions dramàtiques, perilloses, commovedores o esperançadores. Alguns dels personatges reals que apareixen a la novel·la són el cònsol suec Raoul Wallenberg, el capità del maquis Henri Frenay, el fotògraf Robert Capa o el poeta Josep Carner. La novel·la també incorpora elements fantàstics i simbòlics, com la presència d’un àngel caigut o la figura del Déu adormit que dóna títol a l’obra. La llarga migdiada de Déu és una novel·la que ens convida a reflexionar sobre el sentit de la història, la memòria, la identitat i la dignitat humanes davant del mal absolut.
Fragment Text Literari
Fragment de La llarga migdiada de Déu
El castell de La Hille era una antiga fortalesa medieval situada al cim d’un turó, envoltada de boscos i camps de conreu. Els seus murs havien resistit els atacs dels càtars, dels hugonots i dels espanyols, però ara s’havien convertit en un refugi per a centenars de nens jueus que fugien de la persecució nazi. Els havien portat des de diferents orfenats i escoles de França, Bèlgica i Holanda, amb la col·laboració d’una xarxa clandestina d’organitzacions humanitàries, religioses i polítiques. El castell era propietat d’una fundació suïssa que el llogava a l’Œuvre de Secours aux Enfants (OSE), una associació jueva dedicada a la protecció de la infància. El director era Fritz Loeb, un metge alemany que havia fugit del seu país quan Hitler va arribar al poder. El seu equip estava format per professors, infermers, monitors i voluntaris que s’encarregaven d’educar, alimentar, cuidar i entretenir els nens. Els nens tenien entre tres i setze anys. Alguns havien perdut els seus pares en els camps de concentració o en els bombardejos. Altres encara esperaven rebre notícies seves o retrobar-los algun dia. Tots havien patit el rebuig, la por i el dolor. Al castell intentaven recuperar la innocència i l’alegria que els havien robat. Jugaven, cantaven, dibuixaven, llegien, estudiaven. Celebraven el xabat i les festes jueves amb devoció i respecte. S’ajudaven els uns als altres, compartien les seves penes i les seves il·lusions. Formaven una gran família.
Però el castell no era un paradís. Era una presó disfressada de llar. Els nens no podien sortir del recinte sense permís ni escorta. Els gendarmes francesos els vigilaven constantment, controlant les seves identitats i les seves activitats. Els nazis els amenaçaven amb la deportació si no complien les seves ordres o si els denunciaven els seus veïns o els seus enemics. Els bombardejos aliats els obligaven a refugiar-se als soterranis o als boscos. El fred, la fam i les malalties els feien patir. La incertesa, l’angoixa i la culpa els atormentaven.
Samuel Silverstein va arribar al castell de La Hille una tarda de novembre de 1942. Portava amb ell una furgoneta plena de roba, joguines, llibres i menjar que havia recollit gràcies a les donacions dels seus contactes a Tolosa.