La vigília

Marc Artigau i Queralt

Barcelona, Barcelonès

 - 

1984
Categoria: Novel·la
Editorial: 
Primera edició: 2019
Ciutat on es publica: Barcelona
Premis literaris: Josep Pla - 2019

Dades generals Llibre

La vigilia és una novel·la que narra la història de Raimon, un escriptor de contes per a la ràdio, i Cèlia, una dona gran que li encarrega escriure la seva biografia. Raimon viu amb el seu germà Blai, que va quedar afectat per un accident en un bosc quan era petit i ara treballa en un taller ocupacional. Cèlia és una dona misteriosa que diu que els contes de Raimon expliquen molt bé la seva vida. A mesura que Raimon va coneixent els detalls del passat de Cèlia, es va adonant que hi ha molts secrets i mentides que amaguen una veritat dolorosa. Al mateix temps, Raimon també ha de fer front als seus propis conflictes personals i familiars, com el seu amor frustrat per la seva exdona o la seva relació amb el seu germà.

La novel·la està estructurada en dues parts: la primera, titulada “Els contes”, narra el procés d’escriptura de Raimon i la seva relació amb Cèlia; la segona, titulada “La biografia”, recull els contes que Raimon ha escrit sobre la vida de Cèlia. Així, el lector va descobrint alhora que Raimon els episodis clau de la història de Cèlia, des de la seva infància fins a l’actualitat, passant per la guerra civil, l’exili, el retorn, l’amor i el desamor. Els contes són ficcions basades en els fets reals, però també són una manera de reinterpretar-los i donar-los sentit.

La vígilia és una novel·la sobre el poder de l’amor, el valor dels records i la necessitat de reescriure la nostra vida per sobreviure al nostre passat. És una obra que reflexiona sobre la identitat, la memòria i la ficció, i que mostra el millor i el pitjor de l’ésser humà. És una novel·la que emociona, sorprèn i commou, i que ens convida a pensar sobre les nostres pròpies històries.

Fragment de La vigília

La Cèlia em va dir que no volia saber res dels meus contes fins que no els hagués acabats. Que no volia influir en res en el procés d’escriptura. Que confiava plenament en mi. Que només volia llegir-los quan ja estiguessin acabats. Que no volia cap mena d’interferència. Que no volia cap mena d’intercanvi. Que no volia cap mena de diàleg.

Jo li vaig dir que d’acord.

I vaig començar a escriure.

Vaig començar a escriure sense saber res d’ella.

Vaig començar a escriure sense saber res de mi.

Vaig començar a escriure sense saber res de res.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que sabia fer.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em quedava.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em demanaven.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em pagaven.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em feia sentir viu.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em feia sentir mort.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em feia sentir alguna cosa.

Vaig començar a escriure perquè era l’única cosa que em feia sentir.

Vaig començar a escriure perquè sí.

I vaig seguir escrivint.

I vaig seguir escrivint sense parar.

I vaig seguir escrivint sense pensar.

I vaig seguir escrivint sense respirar.

I vaig seguir escrivint sense viure.

I vaig seguir escrivint sense morir.

I vaig seguir escrivint sense sentir.

I vaig seguir escrivint perquè no.

I vaig seguir escrivint fins que va passar el que va passar.

Llibres relacionats Autor

Shopping Basket