Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Gabriel Ferrater a Sant Cugat
Ruta literària: value
Rambla de Ribatallada, 32, Sant Cugat del Vallès
Categoria: Barcelona
La tardor de l’any 1965, Gabriel Ferrater s’instal·là a viure a Sant Cugat amb la seva dona, Jill Jarrell, a la Rambla de Ribatallada, 26 (actualment núm. 32) en un pis modest i no gaire gran dels anomenats pisos de Cal Bolet. El matrimoni es va separar definitivament a finals de l’any 1966 i a principis de 1969 van formalitzar el divorci.
Aquest va ser el darrer domicili del poeta, on hi va residir durant set anys. En aquest pis es va suïcidar el 27 d’abril de 1972. Dos dies després, la poeta Marta Pessarrodona, amb qui mantenia una relació sentimental, va trobar el seu cos sense vida.
El testimoni del propi Ferrater ens permet de fer-nos una idea de la modèstia i l’estretor econòmica en què vivia.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada,
com un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena de les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers – Què són?».
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan venen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Text:
Jo no tinc cap renda...
Jo no tinc cap renda; em mantinc fent traduccions. Per a la Seix Barral principalment. Bé, si jo m’acontento de viure en un apartament com aquest que com veus és molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduïda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i, doncs, 30 hores són 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no és gaire difícil, i puc guanyar prou per viure…
Text: