Lo que també duia altre temps sa gent…

Lo que també duia altre temps sa gent molt en revolt en sa Corema, sobretot devers Ciutat, era lo de sa Jaia-serrada, que ja s’és perdut casi de tot.

[…]

Es primer dia de Corema penjaven aquella Jaia dins sa cuina o menjador, i cada diumenge li taiaven una cama de ses set que tenia, fins que es Dissabte Sant romania sense cap cama, i arraconaven amb gran lulea es bigalot que quedava […]. I antigament, a Ciutat, tal dia encara en feien una altra, de funció, més de veure, a’s mig de sa Plaça de Cort, per devertir la gent: hi posaven un cadafal i es botxí i es mata-rates s’hi enfilaven amb una jaia de pedaços i paia, casi tan grossa com una de bon de veres; i allà aquells dos, amb una serra de fuster, venga a serrar aquella jaia! I bones xerrocades! Fins que n’hi havia bocí, de jaia; i tohom bones riaies, i crits, i siulos, i marruell per llarg! I no ho vulgueu sebre, sa gentada que hi compareixia a veure serrar sa jaia, i es gust que tothom hi passava!