Contarelles

A Ciutat no els fan, an es Dotze Sermons, ja. Un temps els feien es Frares Caputxins, no es dia del Ram, sinó es dilluns Sant, i sortia sa processó de sa seva església, prenia p’es carrer d’ets Oms, la Rambla, sa Costa de sa Pols i carrer de Sant Miquel; i, en esser en es Convent de ses Monges de l’Olivar, prenien un carreró tot dret cap a l’església d’aquells frares meritíssims; i no ho vulgueu sebre si n’hi acudia, de gentada, a sentir es Dotze Sermons que hi feien, i que sempre triaven per fer-los qualque predicador de renyó clos i que hauria fet plorar pedres, quant i més ses persones.

Lo que també duia altre temps sa gent molt en revolt en sa Corema, sobretot devers Ciutat, era lo de sa Jaia-serrada, que ja s’és perdut casi de tot.

[…]

Es primer dia de Corema penjaven aquella Jaia dins sa cuina o menjador, i cada diumenge li taiaven una cama de ses set que tenia, fins que es Dissabte Sant romania sense cap cama, i arraconaven amb gran lulea es bigalot que quedava […]. I antigament, a Ciutat, tal dia encara en feien una altra, de funció, més de veure, a’s mig de sa Plaça de Cort, per devertir la gent: hi posaven un cadafal i es botxí i es mata-rates s’hi enfilaven amb una jaia de pedaços i paia, casi tan grossa com una de bon de veres; i allà aquells dos, amb una serra de fuster, venga a serrar aquella jaia! I bones xerrocades! Fins que n’hi havia bocí, de jaia; i tohom bones riaies, i crits, i siulos, i marruell per llarg! I no ho vulgueu sebre, sa gentada que hi compareixia a veure serrar sa jaia, i es gust que tothom hi passava!

A Ciutat, lo que hi ha notable, fora de ses funcions de l’església, és sa Fira del Ram, que diuen, tot de juguetes p’ets infants. Aquesta Fira és prou antiga, i sembla que començà a fer-se davant es Convent de Monges de Santa Margalida, avui Hospital Militar. Com era Convent de monges, hi guardaven la Santa Faç del Bon Jesús i la treien a la pública veneració tal dia com avui; i, com hi acudia gran gentada a adorar-la, es venedors ho aprofitaven per dur a davant aquella església ses seves merques a vendre: figuretes de la Passió i Mort, i Cases Santes; més tard s’hi afegiren ollers i gerrers que hi duien olletes, gerretes, platets, greixoneretes, cossiets, campanetes, siurells i altres xirimindangues.

[…]

Sa Fira del Ram, mudada fa tant de temps de la Concepció a la Rambla, lluny de mencabar, ha crescut una cosa fora mida, d’estufera, fantasia, fanfàrria i raig i roi de diners.

An Es Rafal Moro, se cregueren tenir ja la Seu plena d’ous perquè En Gostí capllevava per Ciutat, i que amb sa fèria d’es llibres i amb so bull de veure coses, tantes com n’hi ha per Ciutat, ja no recordaría de si mai hi havia haguda en el món una al·lota que nomia Marieta; però es comptes else sortiren errats. En Gostí, que no s’era nodrit amb sos llibres, al punt estigué cansat d’estudiar, perquè es llatí no el feia gens feliç, i s’afartà de veure mostradors i barques i la Seu i tants de senyors i senyores; perquè ell era pagès, i foris. S’estimava més una trunyella, un rebosillo, un gipó i unes faldetes, que tots es capellets, corsés, birimboies i gabitzes que fan sospirar tants d’estornells de Ciutat. Per aquests cinc sous va esser que, d’es cap d’una temporadeta, ja tengué sa tirada an es Born, sobretot es diumenges de capvespre, quan estava ple de criadum.

[…]

Aquelles fadrinetes d’es Born el varen treure d’es solc. Li tornaren a sa memòria tantes de fastetjades com havia fetes amb sa fia de sa mestressa Enfrís, tantes paraules dolces com se deien, tanta passió com se tenien.

Es dia de Ram són molts que van a sortir de la parròquia. N’hi van a la Seu, de tot es terme de Ciutat i d’es pobles de la Muntanya, perquè la Seu solen dir que entra pertot; se considera que és sa Parròquia de tots es mallorquins; i això ja és una costum antiquíssima. Déu sap es sigles que hi ha que es considera així! Tal volta ve d’es temps del Rei En Jaume!