Plaça de Catalunya, Girona

Cau la tarda, de tons grocs i daurats, vigília de sant Josep, encara hivern al calendari, però amb un alè de primavera a l’aire. Després de passar per davant del discret monument de Verdaguer –amb la font del Peix- en una de les vores de la plaça de Catalunya, entro en el carrer dels Vern. Estret, desgavellat, brut, una escletxa enmig de cases velles i ruïnoses. La immersió en l’aire d’una Girona antiga, sense maquillar, gens turística, és immediat, com una anestèsia d’acció ràpida.