Castell de Miravet

El castell de Miravet, una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d'alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó, domina el curs de l'Ebre i les terres del voltant. Aquesta posició estratègica ha fet que s'hi succeïssin els assentaments des de la prehistòria i li ha suposat tenir un paper importnat en diferents conflictes. Avui encara es poden apreciar part de les estructures d'una fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d'aquestes terres per part de Ramon Berenguer IV. El castell va ser donat a l'orde del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó, durant el que seria el període de més poder i esplendor de la història de Miravet. La fi d'aquesta etapa va significar també l'episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d'un any, que va precedir la desaparició de l'orde del Temple. Malgrat que, posteriorment, el castell va ser remodelat per adaptar-lo a les exigències defensives que comporta l'aparició de l'artilleria, l'aspecte i les estructures que ens han arribat són essencialment obra dels templers. Així, Miravet s'ha convertir en un dels millors exemples de l'arquitectura militar catalana dels segles XII-XIII.