Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Els temples catalans III: De Girona al Canigó
Ruta literària: value
Monestir de Sant Pere de Rodes, Camí del Monestir
Categoria: Girona
Sant Pere de Rodes va esdevenir el monestir més important del comtat d'Empúries tant pel paper rellevant dels seus abats com per ser un important centre de pelegrinatge gràcies a les relíquies que custodiava. Des de la seva fundació, va gaudir de la protecció dels comtes d'Empúries, que el van dotar de terres i privilegis, i això va fer que es convertís també en un important senyor feudal. L'element més destacable del conjunt és l'església del monestir que, per la seva originalitat i antiguitat, és una peça excepcional dins el romànic català. Construïda entre els segles X i XI, per acollir els pelegrins, permet copsar l'esplendor que va viure el monestir. La construcció destaca per la gran alçada que li proporciona un original sistema de pilars i dobles columnes, i per la riquesa ornamental present en els capitells i en la quasi desapareguda portalada, obra del mestre de Cabestany.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
La Costa Brava
El claustre, una de les coses que Piferrer i Pi i Margall van veure en el seu temps, avui no existeix. El monestir és vastíssim: és un laberint de salons abandonats, corredors oblidats, estances i cel·les destrossades i una tal quantitat de construccions que hom acaba per perdre’s a les ruïnes. Al monestir hi havia un aquari, el rodejaven exquisits jardins, i les terres de conreu d’administració monacal directa eren molt ben portades. Les robustes muralles que el contenien sobre el penya-segat del sud resten en peu, així com les torres i els escapçats merlets. Al monestir, ja tan destruït i saquejat, hi queda molt poc art, però encara li sobra grandesa. La impressió de poder feudal que es desprèn de la seva contemplació és sempre permanent.
Text:
Les gràcies de l'Empordà
La gràcia que fa vint-i-una de l’Empordà són les ruïnes de Sant Pere de Roda. Els frares n’han fuit; les santes relíquies foren escampades per cenobis llunyans, els altars no serven les beneites imatges, ni els candelers, ni els antipendis antics. En les cel•les benedictines no hi ha rastre dels vells íncipits que hi va llegir fa tants de segles el frare Gerbert; la Bíblia, daurada amb amor d’ingènues figures romàniques, està reclosa en un Museu estranger. Mes ni la mà dels homes ni els improperis del temps han pogut despullar les ruïnes esbatanades i ensorrades, del seu cordial encís. Com vella arca de sàndal, cada vegada que l’estellen, amb la darrera estella renova el seu perfum. De Rodas la grega vas treure’n en els primers dies de la colonització benedictina el teu nom cristià. Com una estrella morta, després d’haver estat per molts segles lluminària guiadora dels sentiments i de la raó dels homes, ara romans apagada en la teva augusta soledat. Però en la teva nit no restes perduda i oblidada, estrella morta d’una pàtria que no vol morir. Costa amunt per les vinyes de Palau-saverdera ¡quins raïms negres més dolços que s’hi fan! Jo he pujat, com apassionat romeu, per les mateixes rutes que hi va seguir el meu pare, i he sentit la punyent emoció d’adorades memòries, al trepitjar les ruïnes de l’antic cenobi català. I després, al pujar al castell de Sant Salvador, la terra empordanesa m’ha semblat encara més plana i resplendenta, i he resseguit amb delícia les cales de la costa i he contemplat la mar immensa, tan polida i clara que s’hi emmirallava el sol.
Text: