Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Els temples catalans IV: De Vic a Núria
Ruta literària: value
Font Del Desmai Folgueroles, Folgueroles
Categoria: Barcelona
En el llibre: Sant Francesc
El poema segueix el propòsit del poeta, manifestat a la font del Desmai el 1867, d’obrir el cor als records de les clotades, afraus, passeigs i torrenteres dels verals del seu poble i descobrir els seus secrets i records. «Sant Francesc s’hi moria» va ser escrit entre 1869 i 1870 seguint la tradició llegendària de la suposada estada del sant a la Plana de Vic que en passar per aquest indret, assedegat i mig mort de cansament, va ser atès per un pagès el convidà a beure aigua de la font i de llavors ençà la casa hauria passat a anomenar-se Pou de vida.. Verdaguer va professar una devoció especial per sant Francesc, de ben jove va intentar fer-se tercerol, dins de la seva obra va dedicar un llibre sencer al sant i a la seva mort va demanar que el vestissin amb l’hàbit franciscà Actualment Sant Francesc s’hi moria es troba immers en un nus de carreteres del polígon industrial al límit de Folgueroles i prop de Vic amb un entorn que el desmereix i poc recorda del paisatge idíl·lic que hauria conegut el sant i el mateix poeta.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Sant Francesc s'hi moria
La plana de Vic
diu que en trau florida
des que sant Francesc
l’amor hi predica,
l’amor de Jesús,
l’amor de Maria.
Tan dolços amors
lo cor li ferien;
sortint de poblat,
pels boscos sospira;
per boscos i camps
que semblen d’Umbria.
[…]
Cada mot que diu, a
ucells responien:
—Ai dolços amors,
ai flor sens espina!—
Tot pregant, pregant,
d’amor defallia:
los braços en creu,
la ullada esmortida,
sembla un serafí
que al cel tornaria.
Lo troba un pagès
dessota una alzina;
duia un canteret,
de beure el convida.
Quan s’és retornat,
sant Francesc sospira:
—Pagès, bon pagès,
digau-me, per vida,
esta aigua d’on és,
que tant me delita?
—N’és aigua del pou d
e vora la via.
—Si és aigua del pou,
lo pou és de vida,
que ja els meus amors
l’hauran beneïda.—
[…]
I a on caigué el Sant
ara hi ha una ermita,
la de Sant Francesc,
Francesc s’hi moria.
De tantes que en té,
n’és la més antiga.
Un àngel d’amor
hi canta i refila,
de l’ermita al Pou,
al Pou de la vida:
n’és àngel de nit,
rossinyol de dia,
quan canta més dolç
no falta qui ho diga,
que és la veu del Sant,
encara escoltívola.
[…]
Text: