Convent de les Clarisses Caputxines

Amb el nom de monestir de l'Anunciació és conegut aquest convent de monges clarisses fundat el 1618 en unes cases i l'hort comprats a Josep Planes. El 1637 es va poder inaugurar la nova església d'una sola nau. Té un gran atri descobert amb la caseta del capellà a un cantó i torn i locutori a l'altre. Dins del convent hi hagué durant anys els coneguts banys àrabs que les monges feien servir com a dependències auxiliars (llenyer, bugaderia...). El 1929 els cediren a la ciutat i foren restaurats per Rafael Masó i Emili Blanch. Literàriament, amb un bon escàndol, el convent va ser evocat a El vagabund, de Prudenci Bertrana, en la narració de la mort d'una monja, que ocupava una cel·la a tocar paret per paret d'uns des bordells més coneguts de la ciutat, i Xavier Montsalvatge i Iglésias en una prosa de caire decadentista, féu un paral·lelisme entre els dos tipus de dones que convivien en els dos edificis a tocar. De tot plegat, hi afegirem el record que en servava Josep Pla, uns anys després.