Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Despuig i los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Ruta literària: value
Badia del Fangar
Categoria: Tarragona
En el llibre: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Els ports marins i els fluvials o paiols Tortosa tenia una situació privilegiada: disposava de 2 ports marins, l’Alfac (port dels Alfacs) i el port de l'Ampolla o Fangós (el Fangar); avui són les dues badies del Delta de l’Ebre, les badies del Fangar i dels Alfacs. Aquests ports estaven relativament llunyans de Tortosa, però Tortosa també tenia port fluvial, adequat a les barques de l’època que, a més li permetia la connexió amb l’interior. De fet, Tortosa no tenia un port fluvial sinó tres: el paiol de la Riba, a la dreta de l'Ebre, que és on pugen els personatges de Despuig a la barca per anar a pescar i xerrar en el sisè col·loqui i on pugen els esclaus que fugen en la narració el miracle de la Seu, el de l'Arsenal, davant del mercat actual, que era el port principal, i l'embarcador de la plaça del Paiolet. En la representació de Tortosa al segle XVIII es mostren perfectament els ports fluvials: en primer terme, el paiol de la Riba, mentre que a l'altra banda es veuen les barques atracades al port de l'Arsenal.
El riu Ebre rarament es gela: com diu Don Pedro, Tortosa és una zona tan càlida, de temps tan temperat com València. Malgrat això, tot i que de forma molt esporàdica, el riu es gela. Despuig recull totes les característiques i fets ocorreguts a Tortosa que li semblen d’interès, i no podien faltar les gelades del riu. Segons Jover, entre l'any 1442 i 1929 es van produir onze gelades, tot i que amb posterioritat se'n va produir alguna més al segle XX.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Molt bé està; folgat he en saber-ho...
D. PEDRO: Molt bé està; folgat he en saber-ho. I ab açò, anem-nos-ne al pont, que bé podem parlar anant, i allí eixirem a l’ample, que encara que les eixides del portal de Vimpesol i del portal del Temple sien molt bones, avantatge los porta la del pont, perquè teniu allí mar i terra, que aquest riu, com és tan gran i tan caudalós, par que sia la mar.
FÀBIO: Si bé s’és tan gran tan poderós com lo veeu, ja l’han vist ací gelat, que no corria gens.
DON PEDRO: Que us deveu burlar! Que és, això, impossible.
FÀBIO: Jo us dic la veritat i així ho podeu creure, que l’any 1506 se gelà tot en lo mes de gener, i fonc de tal gruixa i fortalesa que persones passaren damunt d’ell molt segurament, i encara hi passà damunt d’ell un home a cavall amb una mula i tampoc hi prengué dany. També se troba escrit que l’any 1442 se gelà altra vegada, i fonc la vespra de Santa Llúcia, mas no fonc tan gran gelada la darrera. […]
DON PEDRO: Bé ho sé jo això, mas que ací se sia contengut és cosa de grandíssima meravella, perquè és cert que aquesta terra és tan temprada com València i mostra’s ab açò ¡, que jo he menjat cireres tan tempranes com allà. […]
LÚCIO: Sia lo que sia, això passà, com és dit. No mirau, senyor, la pressa que es donen tan gran aquelles barques que pesquen les sabogues, en llançar unes eixàrcies tras altres? […]
DON PEDRO: Anem, per ma vida, en peda, que en la barca podem millor parlar encara que no ací, i mirarem de més prop com se maten les sabogues. Oh, que regalo és aquest tan gran i tan singular! No té par en lo món; a fe que teniu, senyor, més del que pensau.
Han-vos dit la veritat...
FÀBIO: Han-vos dit la veritat, que són tantes les coses que ací tenim, que no menys vos meravellau que de les que haveu oïdes. Ací tenim, primerament, forment, i encara que no tant com n’havem menester, tenim emperò la forma per a proveir-nos-ne facilíssima, que per aquest riu los colam d’Urgell i d’Aragó, i per la part lo port de Morella, […]; i com tot falta, la mar nos remedia. […] ordis i altres pans menuts, cànems i llins, llavors de cebes i de cols […]; olis que mai s’agoten […]; vins i molt bons, especialment los clarets; figues, garrofes, mel i cera, peix en increïble quantitat; solsores per a sabó, soses per a vidre, roja per a tenyir, roudor per a adobar, gualda també per a tenyir, sal en gran abundància, seda hi va en grandíssim aument, fusta en infinit número i la millor, […]; alquitrà, pega, trementina, carbó, llenyes […], palmes, espart […]; algeps. […] vaqueries, eguasseries, […], bestiars llanars, i és tan gentil la disposició de la terra per a hivernar-los, que quiscun any se n’omple la ribera […]. La llana d’alguns dels bestiars que són naturals d’ací és tan fina con és la de Castella. […] Ha hi porqueries; ha hi cabreries […]. I sense tot això, tenim lo negoci del riu, que és una cosa importantíssima i de molta gran utilitat, per aquells dos ports d’Alfac i de l’Ampolla, que tenim a la mar, dins nostre terme.