La base de dades de les Lletres Catalanes
El nom de Palau Oliver de Boteller s'utilitza des que s'instal·là la Delegació de Cultura de la Generalitat. Abans era coneguda com Casa Villòria o l'Ateneu.
O la vista m’engana o és aquell lo senyor don Pedro,
FÀBIO: És dia! Encara en aquesta casa? Ah!, senyor Lúcio, anem a missa que ja és hora!
LÚCIO: Per la mà m’ha guanyat vostra merced, que dret me n’anava a la sua per fer lo mateix, Anem en bona hora a obrar l’espiritual, perquè aprés serem millors guiats en lo temporal.
FÀBIO: És molt bon acord, que així en una pedra se maten dos pardals.
LÚCIO: Senyor Fàbio, o la vista m’engana o és aquell cavaller que allí està parlant ab lo mercader don Pedro, nostre amic; mas, com hauria fet cosa tan nova de no haver descavalcat en ma casa tenint-la per tan sua? Vertaderament és ell, que ja par que es riga de la meravella mia i ve acostant-se ací.
FÀBIO: Ell és sens falta; jo, ab tot, ja coneguí tantost en lo tall i en lo brio que era valencià, mas no creia que fos don Pedro.
LÚCIO: Què novedat és aquesta, senyor don Pedro, que vostra mercè és en Tortosa i no és en ma casa? Vei-lo i no sé si ho crega!
DON PEDRO: Doncs sent Tomàs quan hagué vist ja cregué, per ço vostra mercè no sia més fort de condició que sent Tomàs. […]
LÚCIO: Deixem això per ara i sapiam, senyor, com és açò de no ésser-vos apeat en ma casa.
DON PEDRO: No és més de perquè arribí anit tan vespre que era ja tancada la porta del Pont.
FÀBIO: La gran, sí, més la portella, no, que mai se tanca; i perquè com la part dellà lo Pont se va tan poblant, convé que estiga oberta, per a si alguna cosa de necessitat ocorre.
LÚCIO: Mas, com estan, a propòsits aquells hostals allí per a remediar semblant necessitat com la que anit tingué lo senyor don Pedro. […]
La missa
FÀBIO: Jesucrist nos done lo remei que menester hi és, que sols ell pot! I anem-nos-ne a missa, que ja s’acosta l’hora.
LÚCIO: No cumple tenir cuidado que falte missa, que dende les set hores fins a les onze n’hi ha en Santa Càndia contínuament, però podem passejar-nos per la seu i veurà lo senyor don Pedro lo que novament s’és obrat en ella. […]
FÀBIO: […] perquè veen a l’ull quant grans i quant contínuos miracles és Déu servit per la intercessió d’ella […]. DON PEDRO: Casa notable és aqueixa. Féu gràcies a Déu per tal joia com teniu. Sí, Déu me salve, senyors, que és magnífica obra aquesta! Oh, com està autoritzada i devota ab los alabastres! […]
DON PEDRO: […] és una de les més ben fetes esglésies que jo he vist; i si acabada esta obra, serà aquest un aseat temple. I par-me que estan millor estos alabastres que los vidres. […]
FÀBIO: Lo cos de l’Església, a la veritat, no és ric, mes los donatius ho són prou. […] FÀBIO: Són les dignitats dotze i los canonicats vint. […]
FÀBIO: […] I té la diòcesi tan estesa que és de llargària de trenta llegües catalanes o més perquè comença en una vila que es diu Maials, a dos llegües de Segre, i arriba fins Almenara, cinc llegües de València, i també entra en Aragó. I en cada un d’estos regnes de la Corona té pròpries baronies amb plena jurisdicció. […]
A dinar
DON PEDRO: […] Anem a oir missa, que ja lo sacerdot ix per a dir-la.
LÚCIO: Anem en bona hora i, puix me fareu al mercè de dinar los dos ab mi, tot lo dia tindrem de temps per a parlar etc.