Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Despuig i los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Ruta literària: value
L’assut de Xerta, Xerta
Categoria: Tarragona
En el llibre: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Al final del sisè col·loqui, Fàbio i Lúcio comencen també un seguit de lamentacions per aquelles coses que es podrien aconseguir i no es fan; en primer lloc que, tot i que el terme en té les condicions, no es crien cavalleries –cavalls en particular- com a Castella, perquè no fan servir les mateixes regles i es lamenten que el rei podria posar-les, com allà estan –es refereix a la puresa de la sang, a evitar la consanguinitat, a la munta controlada amb cavalls de pura sang, provats, seleccionats... - , torna a parlar de les finques tan formoses, esmenta el poble de Xerta, que formava part del terme de Tortosa i d’un cavaller propietari de finques a Xerta que, al mateix temps, era l’amo de la finca - i torre - de Burjasénia, que es troba a l’Aldea. Explica que l’Assut és una obra meravellosa feta pels avantpassats i lamenta que no hi ha manera d’acabar les séquies de reg - els recs - que en naixen. Es queixa per la poca visió, falta d’ambició, negligència i pusil•lanimitat de les autoritats i dels tortosins en general.
L’obra de l’Assut té l’origen en l’època àrab, en una construcció feta de manera rudimentària el 944, però el 1402 el bisbe de Tortosa Pere de Lluna començà l’obra, es reprengué el 1441 i s’acabà el 1446. De fet, les obres i els canals i les sèquies no es van acabar de fer fins al 1857 el de la dreta i al 1912 el de l’esquerra, tot i haver-se començat el canal de l’esquerra el 1452, ja que quedà aturat per falta de finançament. L’assut es va convertir per en un inconvenient per a la navegació, però l’any 1441 es va fer una resclosa perquè les barques el poguessin saltar.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Xerta, que és una vila dins lo terme...
FÀBIO: […] Xerta, que és una vila dins lo terme, carrer, […]. Si Déu serà servit que la sèquia que havem començada a la çut, que és lo lloc aon prenem la major part de les sabogues, llampreses i també esturions, s’acabe, leshores tindrem ab molta abundància tot això que ens falta i altres moltes més coses.
DON PEDRO: […] Què és la causa per què no se prossegueix aqueixa obra de tanta utilitat i aliment portarà ad aquesta ciutat? […]
LÚCIO: […] crec que Déu no és servit donar-li encara l’hora, con no l’ha donada tampoc a les mines, i serà açò per nostres pecats, que no és de creure que altra cosa sia, perquè veem clarament a l’ull la possibilitat de l’obra, veem lo brau i perfet principi que bé consideram complidament la grandíssima utilitat que portaria, finalment sabem quants milenars de ducats nos costa ja en lo que hi tenim fet fins aquí […]
FÀBIO: Jo he oït dir que deixen de fer eixa sèquia perquè costaria cinquanta mília ducats o més, que ja veeu vos quant és excessiva la suma per a una ciutat com Tortosa.
LÚCIO: Què importa! Que aprés ne valdria la terra que es regaria, cent cinquanta mília més del que val ara! I per ço he dit jo moltes vegades que no seria gastar, mas esmerçar sobre l’augment de son propi patrimoni a molts sous per lliura, si la sèquia acabaven. Una cosa m’he imaginada ara mateix, i és que si nostres avis, los que feren aquella tan admirable obra de la çut per a poder traure rec d’Ebro, que pareixia llavors a tot lo món impossible poder-la fer, ressuscitaven i veien la negligència i pusil•lanimitat de nosaltres en no haver tingut ànimo ni indústria de prosseguir i donar conclusió en lo que resta a fer, que és la sèquia, havent ells emprès i acabat lo més dificultós i casi impossible, què dirien i en què ens tindrien? He oït dir jo que quan se feia aquella imperial obra de la çut, les confraries de la ciutat anaven a porfia sobre quala se senyalaria més, i que totes feien tanta diligència com si ab allò s’havien de salvar, i aprés de veure-la feta, com que veien lo que a penes creien, tras haver cantat lo Te Deum laudamus, a veus plenes cridaven: “Ara serà franca i prosperada la pàtria!” Açò deien ells tenint per indubitat que sos fills no alçarien la mà de la sèquia fins ésser acabada; i nosaltres o tenim cosa més oblidada. Com se faria gran poble aquest, si regadiu tenia, i majorment aigua d’Ebro.