Creu de Terme

I a Castelló hauria tingut lloc la celebració del segon festival de la victòria. I haurien acudit per a besar-li la mà, tot els comtes i barons i varvassors, cavallers i ciutadans nobles de la terra i de l’Aragó.

Em sembla vàlida la informació d’un vilatà de Selva de Mar, que em precisava: -Al Far hi havia el far. A Empúries, el mercat. A Castelló, el castell. A Palau, el palau del comptes i a Pau el jutge de pau.

Al bell redós de la muntanya il·lustre,
prest esquinça sagetes el collverd
aparellant-se amb el coll-roig, i es perd
en un vol ample, lluminós, incert,
vers la ciutat de Castelló, lacustre,

que amb murs altius d’Otger les ires frustra.

Xafardejant pels aires amb verba desimbolta
donàveu per la plana una darrera volta
corrent darrere un núvol cap a “la vila gran
–que vetllen quatre torres– de Castelló d’Empúries
cercada de muralles –que la van augmentant.