Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Fages de Climent a Castelló d’Empúries
Ruta literària: value
Carrer Portal de la Gallarda, 3, 17486 Castelló d'Empúries, Girona
Categoria: Girona
De la muralla que encerclava la vila medieval, refeta als segles XIII-XIV, en resta un bon tram al sector del rec del Molí, que transcorre per l'antic fossat. En aquest tram hi trobem el Portal de la Gallarda, l'única de les set torres que s'ha conservat i que ara es troba integrada al jardí d'un restaurant. És una torre de planta rectangular oberta amb un portal de mig punt recolzat en impostes. Carles Fages de Climent li va dedicar un sonet que podem llegir al ser-hi al davant.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Trena de set aigües
Castelló té meravelles
que no oblida qui les veu:
el Portal de la Gallarda,
la Catedral i el Pont Vell.
[…]
Nimfa inconstant, perversa, cor de druda,
vèrtex de rius oberts com un ventall:
el sabonet et renta l’embolcall
i ets camí i riu, resclosa i conca i vall,
fins la Gallarda, que duu al cor l’açuda.
[…]
Davant el mil·lenari Portal de la Gallarda
aigua amunt, venç l’encís que la passa et retarda,
deixa el camí dels horts per l’humil senderol:
camí d’enamorats, cal que hi passis tot sol.
[…]
Ran del Portal de la Gallarda
el veire d’or de cada tarda
es fa bocins.
[…]
Endreça
Bell de mi, en guasardó de tornar vista a un cec,
sols vull pel meu conhort, al caure de la tarda,
poder mostrar al meu fill l’aigua llisquent del rec
del Molí, sota l’arc del PORTAL DE LA GALLARDA.
Text:
El Sabater d'Ordis...
[El Sabater d’Ordis]… i ha après, per dir a la gent,
manta estrofa d’un tal poeta de Climent
el foll que més d’un cop al caure de la tarda,
sol veure als matacans del Portal de la Gallarda.
Text:
La Gallarda té un portal...
La Gallarda té un portal i el portal
una alta torre
amb un lilà i un desmai
i un campaneig de taronges.
Tots els sonets II
Llinda el meu hort, Portal de la Gallarda,
pont llevadís d’il·lusions perdudes.
Frisen les aigües d’ònix ajagudes
a l’hora minsa que el ponent s’atarda.
Un cigne rosa, ocult, munta la guarda
als matacans ombrívols on escudes
reminiscents esblaims de combats rudes,
brins de paüra, espectres de basarda.
Ciclòpic ull, jo et bado la parpella
—al puny l’escarpra—i he reblat l’anella
dels anys difunts al vespre que es marfon.
Arc de triomf de la malenconia,
amb la catifa als peus de la badia
i una corona de merlets al front.
[…]
La nit recula un poc i avança el dia
saltironant a passes de pardal.
L’estrella d’or s’atura en el Portal
de la Gallarda, un crit de profecia.
[…]
El poeta sofistica una finestra romànica al mur oriental del seu castell
Bada’t, finestra, esquinça el mur.
Que el sol ixent sigui el meu hoste:
cada matí em doni una almosta
d’or deixatat en l’aire pur.
Romànic trau al ritme obscur
d’una era escrua que s’acosta.
Text: