La base de dades de les Lletres Catalanes
La casa familiar de la branca materna de Carles Fages de Climent fou renovada a fons a la segona meitat del segle XIX per Enric de Climent i Casadevall i Enric de Climent i Vidal, rebesavi i avi respectivament de l'escriptor, que foren destacats cacics liberals. Per evocar la nissaga podem llegir al davant del casalici diversos fragments de Climent que els evoquen a vegades com a volterians i d'altres com a llibertins que passegen davant del poble amb amistançades i, també, un que remarca l'enemistat amb un altre família noble de la vila, els Contreras que vivien a tocar.
La relació que mantenia [Enric de Climent] amb alguns agustins i dominics exclaustrats –que amb raó o sense eren més aviat bescantats per la clerecia secular- amb els quals es plaïa de parlar de filosofia, i més que res les idees liberals que professava i que també li havien valgut, en 1811, la glòria de l’exili, li havien fet en aquesta vila encara medieval de Castelló d’Empúries una aurèola de volterià.
[…]
Aquella nit hi hagué vetllada amb cant i ball en l’esplèndid saló de can Contreras, on dames i damisel·les hi acudiren dins la ufana de llurs mirinyacs opulents, per a sentir els versos de “La Marina” o cosa per l’estil de boca del seu autor. Climent i els seus invitat tragueren cadires al balcó convertit en llotja per a participar del gratuït espectacle, però fou advertida llur curiositat, i el mateix poeta cantor tancà amb gran estrèpit els balcons per a privar als que foren els seus amics del plaer d’escoltar-lo.
[…]
No perdonaven al cacic [Enric de Climent i Vidal] que quan les seves criades anaven a la font les altres dones els fessin pas, cedint la reva. Però qui menys podia perdonar-lo era el seu veí Contreras al qual el títol de cavaller gran creu d’Isabel la Catòlica no preservà d’una befa que estigué a punt de fer trontollar la solidesa del seu casal.
[…]
Una nit, una brigada armada de pales i picots, soscavà els fonaments, rebaixant de sis o set pams, com encara es pot veure, la placeta on és radicat, i quan l’endemà el pacífic senyor anava a cavalcar com de costum, no pogué eixir de casa.
Text: