La base de dades de les Lletres Catalanes
La finca davant del mar a la qual s’accedia a través de portes de rutilants vidres acolorits i sobre la qual disserta en Dotres no era altra que l’antic Balneari Lloveras, situat on avui es troba la plaça homònima. Hem creuat la Riera des del carrer d’Avall i hem seguit el camí pel passeig Xifré fins a la plaça. L’edifici era conegut a l’època com El Sardinero i amb el pas dels anys arribà a convertir-se en un centre social que tan aviat organitzava balls com muntava obres de teatre i que sempre s’engalanava per rebre els visitants de Barcelona que mostraven entre la corredissa dels vilatans tot l’aparell del seu benestar burgès. L’edifici, que tingué diversos usos al llarg d’una història que neix amb la centúria del XX, fou enderrocat l’any 1982.
El senyor alcalde es refereix al donant d’aquest edifi ci […] Va tenir una idea lluminosa […], de regalar a la vila un balneari. Volia dir una casa amb unes banyeres, on tot el poble vindria a netejar-se. Amb la modesta quota que pagaria cadascú i un cop pagats els empleats, els calefactors, la llum, l’aigua, la conservació de l’edifi ci i resposades les tovalloles que els clients naturalment s’emportarien, encara quedarien diners per benefi cència local. En fi , el balneari havia de ser un gran negoci.
[…]
Havíem entrat en un local ampli, amb grans vidrieres de colors a la moda del 1900. A banda i banda es veien una sèrie de portes numerades, segurament les cambres de bany. Les nostres veus ressonaven dins aquella buidor.
Text: