La base de dades de les Lletres Catalanes
L’espai del que avui és la Casa de Cultura el van ocupar, entre 1968 i 1972, les aules de la recent creada Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gabriel Ferrater hi va impartir classes durant els cursos 1970-1971 i 1971-1972. Tant per la seva faceta de professor universitari, com per la de poeta i intel·lectual brillant, Ferrater va suposar una autèntica revolució el món cultural de Sant Cugat.
El mes de març de 1972, l’autor va fer una lectura de poemes en el que en deien la Sala Blava (sala d’actes de l’actual Casa de Cultura). Segons testimoni del professor Enric Sullà, que havia estat alumne seu, va ser un acte memorable. Després, a El Mesón, va explicar els poemes més difícils però no n’ha quedat constància perquè escoltant-lo admirats no van pensar a prendre notes ni a gravar les seves paraules.
Puc repetir la frase que s’ha endut
el teu record. No sé res més de tu.
Aquesta insistent aigua de paraules,
sempre creixent, va ensulsiant els marges
de la vida que vaig creure real.
La terra pedregosa i fatigosa
de caminar, i els arbres que em ferien
els ulls amb una branca delicada,
tan vivament maligna, convincent
amb la prova millor, la de les llàgrimes,
sembla que no són res. Es van donant
a l’amplària grisa, jaspiada
d’esperma pàl·lid, embafós. Tot cau
amb una fressa lenta i molla, i flota
sense figura, o s’enfonsa per sempre.
Tot fa sentit, només sentit, tot és
tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.
Text: