La base de dades de les Lletres Catalanes
El temple actual fou consagrat el 1789 i és d'estil neoclàssic. Situat a la plaça Major de Sarrià va ser construït el 1781, amb tres naus, per Josep Mas a l'emplaçament de temples anteriors. El sant titular de la parròquia és sant Vicenç d'Osca. La primera menció que se'n té és del 987, una cinquantena d'anys després del primer cop que es troba esmentat el nom de Sarrià. Al final del segle XV Jaume Huguet va realitzar el retaule de Sant Vicenç que es conserva al MNAC, i el 1578 Agustí Pujol va esculpir un altar barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser que encara és a l'església.
Davant la parròquia de Sant Vicenç podem llegir un dels primers poemes de J. V. Foix, en què compon en simultaneïtat una successió d'imatges heterogènies del Sarrià d'aquell moment, de manera que se'n creï una il·lusió calidoscòpica.
El campanar de Sarrià es desplaça
No deixa veure la moto que porta els diaris
S’han aixecat els carlins!
S’han aixecat els carlins!
Un embriac estreny el sol contra el seu pit
Les cases sobre el pont empal·lideixen
Cruix l’atzavara al marge d’un torrent
Per una rosa i un petó
Dues verges simulen l’himeneu
Llisca un ocell pel rail de sa tonada
Sor Anna té el secret de fer aviar un estel
Sota l’ombra sagrada de l’Orsa
Un faune autèntic corromp la nuca de Gertrudi
La mar d’argent es decanta i s’esquerda
Fil·lis ratlla el cel amb un diamant