Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: J. V. Foix a Sarrià
Ruta literària: value
Carrer Major de Sarrià, 72, Barcelona
Categoria: Barcelona
En el llibre: Diari 1918
El nucli del barri de Sarrià, constituït per petites places i l'eix vertebrador del carrer Major és, encara, un mirall de la història l'antic poble, on gairebé cada establiment, casa o edifici ens parla dels inicis de la que fou una de les viles més pròsperes del pla de Barcelona. L'esperit de l'antiga vila que passà a formar part de Barcelona el 1921, l'última annexionada, és present en el carrer Major, que coincideix amb l'antic camí que unia Barcelona amb Sarrià i on hi ha les cases més antigues del barri.
Precisament, al número 72 del carrer Major, cantonada amb el de la Creu, s'hi emmarca una de les poemàtiques, "L'Espiamonges", de Tocant a mà, de J. V. Foix. La protagonitza el forner Pió, que tenia l'obrador en aquest indret. Una mica més avall, al xamfrà de mar amb el carrer de la Creu, hi havia la font de la Cristina que també surt citada en el text. En qualsevol dels dos punts podem llegir un fragment del text esmentat.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
L'espiamonges
Que l’home que fa la pastera, de nit, al forn d’En Pió, al carrer gran, sigui el mateix que aboca sacs de farina de força als bassals que ell mateix hi deixa quan omple les portadores a la Font de la Cristina, ja em sorprèn; que ell mateix faci l’escolà, a la Parròquia, a missa de cinc, i que el rector li permeti —la mare i jo ho hem vist— de vestir de vermell, sense roquet, amb tres banyes afilades plantades al front i una cua llarga i cremant que deixa senyal allà on passa, m’intriga; però que s’emperruqui i s’embarbi les nits que té festa, i faci guaita pels voltants del Monestir, i espiï les monges endormiscades que flairen la matinada, vel llevat, des del portaló de la tàpia de l’hort, els parli amb llengüeta tot fent-los la mitja rialla, i se les endugui dins un sac, com si fossin esponeroses col-i-flors humides de gerda rosada, i les carregui al carro de l’hortalissa, camí del mercat, m’admira i m’embadoca.
Text: