Bàrcino (Plaça Nova)

A Judit i Enric Satué.

Com niu resolt al carrer,
una façana es pot tornar museu;
amb el sol reflectit a les parets,
o el mirall d’unes lletres a un fanal,
s’encén una botiga pels mosaics
i, a fora, l’alfabet posa senyals.

On les ales fan senyals
es foraden els grisos del carrer;
al mateix riu, flors blanques de mosaics
encenen els fanals d’aquest museu;
l’ensenya que guarneix cada fanal
ens guia en una selva de parets.

Bosc penjant d’unes parets,
creixen els rètols amb tot de senyals,
com una por es desarma en un fanal
o treu el cap la terra pel carrer.
Tots som els visitants d’un tal museu,
on els rètols i els símbols fan mosaics.

L’hora pessiga els mosaics,
i és lliure el ciutadà enmig de parets;
tothom té al seu abast el llarg museu
que reposa a l’atzar en uns senyals
pintats, tallats, forjats, en ple carrer,
i ens fa claror amb mirades de fanal.

Damunt el mapa, el fanal
del laberint sotmet tots els mosaics
i mouen les palanques d’un carrer
els rètols sobre portes i parets.
No enganya aquesta festa de senyals
que duen als carrers veus de museu.

S’aixeca el sol al museu;
el destí porta alt aquest fanal.
Com un llibre tancat ple de senyals,
el pensament empara els seus mosaics
i gira fulls damunt les mil parets
que acoten el teatre del carrer.

Fem del carrer, així, el nostre museu!
A les parets la ment obre un fanal:
aigua o mosaics n’estenen els senyals.