Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Pompeu Fabra a Badalona
Ruta literària: value
Carrer de la Mercè, 34, Badalona
No disposem de dades per oferir
Categoria: Barcelona
L'Estiu del 39, com tots els estius, la família Fabra es desplaçà a Sant Feliu de Codines, per a passar l'estiu, i ja no pogué tornar a casa seva, sense bens hagueren de marxar cap a l'exili de la població del Vallès Oriental. Com explica Josep Miracle a la seva biografia de Fabra: "Mentre i tant, i en els primers passos d'aquest viacrucis, els nous infeliços aprofitadors de circumstàncies que hi havia a Badalona, despenjaven balcó avall del darrer domicili badaloní del Mestre els seus llibres i els seus mobles i en feien la gran i joiosa foguera.". Efectivament, la seva casa fou saquejada, els seus llibres i mobles cremats al mig del carrer i, segons que explica Carola Fabra a la biografia del seu pare, els objectes de valor i obres d'art que hi havia a casa del Mestre desaparegueren per sempre més. Actualment, una placa commemorativa posada per l'Ajuntament de Badalona l'any 2010 recorda el que fou el darrer domicili de Pompeu Fabra a Badalona.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
Cant VIIè
VII
Hi ha tot de portes esbotzades, tot de calaixos escampats. Aquest funest cap de gener, mare, ho han escorcollat tot, fins la casa del Mestre. Sí, ahir, al carrer de la Mercè, van calar foc als seus mobles i diu que, damunt del fang, encara hi ha llibres esberlats. Ens assalten tots els racons de l’ànima i del cos, mare, la delació va ratant cal·ligrafies íntimes i les esventra damunt els magatzems de l’odi. Ens tallen la llengua, mare, ens roben la veu, ens confisquen la paraula en saques precintades amb el fel d’una obstinació casernària que vagons diligents menen vers els budells de la dictadura per la inclement plana mesetària. I eficients funcionaris allargassen llistats amb els noms dels de casa, mare, amb els noms dels qui aviat veuran la darrera albada amb el darrer terror. Anys a venir, potser el vell botxí, mudat en gavià, encara menjarà en silenci i xiularà displicent mentre segueix fent la feina, malgrat que les portes esbotzades i els calaixos escampats no parin de clamar la raó dels espoliats. Però nosaltres, mare, encara sabrem que la dignitat és molt més que una paraula damunt els carrerons enfangats de la història.
Text: