Casa de Blasco Ibáñez

Ferran Carbó i Vicent Simbor han escrit sobre l’obra estellessiana: “La creació per a Estellés és una manera de viure, de negar-se a sotmetre’s al silenci, d’incorporar la realitat als versos, de ser testimoni d’un país i d’una època. La seua poesia ha estat escrita per la necessitat expressiva que el mena a reflectir el món. [...]

Les paraules del carrer, grolleres tal volta, o sovint, o de somrient gentilesa menestral, els sobreentesos sardònics, els clixés i les interjeccions del diàleg de veïnat, es converteixen així en materials "lírics" d’una potència inesperada. De vegades, tenyits d’un patetisme literàriament pèrfid; de vegades, com una falca, introduint una mica de contrast o de sàtira.”

Ara, ens trobem a la casa d’estiueig que Vicente Blasco Ibáñez tenia a Burjassot, com era el cas de moltes altres famílies benestants de la ciutat de València.

A les primeres ratlles de la biografia de Pío Baroja es contà que a Burjassot va redactar pàgines de Vidas sombrías, com ell mateix relata en una antologia seua que va publicar Saturnino Calleja. De Burjassot va sortir camí de la fama. En les Aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox, on ha complicat bastant l’embolic argumental, i sembla que no puga sortir-ne, un dels personatges va exclamar.