La base de dades de les Lletres Catalanes
Desfent el camí de la Pietat i baixant cap a la Riera pel carrer d’Avall trobem la casa Pasqual, situada al número 7 del dit carrer d’Avall. És en aquesta construcció on cal trobar el refugi de l’Angelina, un dels personatges cabdals de la novel·la, al seu exili del Mareny. El carrer d’Avall constitueix el perllongament natural del carrer Ample, perllongament trencat per la Riera. Durant la dècada dels vint, l’antiga carretera 5. Casa Pasqual (Carrer d’Avall) “Acabades les obres de restauració i modernització a la vella casa dels Pasqual, acabem d’instal·lar-nos. T’escric a la sala amb una gran fi nestra sobre el mar a la casa pairal del meu marit, en aquest poble de la Costa [...] L’habitació des d’on t’escric és simple i m’hi trobo bé. Un gran sofà i dues butaques [...] i, retallat pel marc de la fi nestra, el mar.” (p. 59-60) 17 d’Arenys de Mar brota l’art de les seves escultures, la música de la seva poesia i la bellesa inaudita de les seves llegendes. passava per aquest carrer i ocasionava freqüents escenes de col·lapse. Com els casals del carrer Ample, els del carrer d’Avall s’estenien també d’un carrer a l’altre; per aquest es trobava l’entrada dels carros, per la banda del davant la façana principal, a través de les fi nestres de la qual els ulls es perdien en la magnifi cència del blau mediterrani. El casal dels Pasqual és un edifi ci del segle XVIII que pertanyia a una nissaga de mestres d’aixa que tingueren molt a veure amb el notable prestigi de què gaudiren els vaixells construïts a Arenys de Mar durant el segle XVI, prestigi que s’expandí més enllà de les terres del Principat. Casa de tres plantes amb marcs de pedra en cadascuna de les obertures de la façana i portal adovellat, la casa Pasqual comparteix veïnatge amb d’altres edifi cis emblemàtics de la vila.
Acabades les obres de restauració i modernització a la vella casa dels Pasqual, acabem d’instal·lar-nos. T’escric a la sala amb una gran fi nestra sobre el mar a la casa pairal del meu marit, en aquest poble de la Costa […] L’habitació des d’on t’escric és simple i m’hi trobo bé. Un gran sofà i dues butaques […] i, retallat pel marc de la fi nestra, el mar.