Castell de La Suda

DON PEDRO: Aqueix nom de Dertosa no serà molt antic en aquesta ciutat, que jo he oït dir, que encara me par que ho he llegit en lo Tito Lívio arromançat, que havia per nom Carteja.

LÚCIO: Alguns ho han cregut així, però han rebut gran engany. […]

LÚCIO: […] Mas lo Carbonell ha sabut mirar tan poc en açò com ha mirat en altres coses que de Catalunya ha escrites, d’on s’és seguit que en lloc de de donar llum nos ha deixat tenebres i causa cisma i discòrdia entre catalans sobre les primeres institucions de Catalunya. En lo demés, és cert que Tortosa jamai ha tingut altre nom sinó Dertosa. Açò se prova per lo que trobam escrit, no sols en los llibres de gravíssims autors antics e moderns, mas per lo que trobam esculpit en pedra i metall […]. Primerament Plini […]. Estrabó […]. Claudio Ptolomeo […]. Calepino […]. Lucio Marineo […]. Florián Ocampo […]. També trobam en una pedra de jaspi qui té de llargària deu palms i de gruixa, a tots caires, cinc – la qual fou trobada dins la seu d’ací, obrint un fonament poc més de trenta anys ha, per a la capella de l’ardiaca Garret, dotze palms davall terra -, esculpit un epigrama […]. De manera que, com veeu clarament, la nomena Dertosai, que és genetiu antiquíssim. Més avant, en unes medalles de metall que ací mateix foren atrobades, tan antigues que els trobam lo temps en què foren fetes, les quals han vistes i llegides moltes persones d’aquest poble ara, en nostres dies esta també esculpit aquest nom Dertosa […].

LÚCIO: De les medalles del nom Dertosa no és possible donar-vos-ne, perquè no se’n troben, per nostra desgràcia, per a vui, sinó soles dos, i jo vull procurar d’haver-les de qui les té i donar-les als procuradors de la ciutat perquè les tinguen en la casa del regiment com mereixen ells estar. […]

DON PEDRO: […] De manera, senyor, que Tortosa molt antic poble és? No ho creia jo cert.

LÚCIO: Ell és antiquíssim i tinc per a mi que és lo primer que en Espanya s’és edificat. […]

LÚCIO: […] Casi tots quants escrigueren de la població del món après del general diluvi de Noè, que són infinits: Beroso; Manethon; Josefo; mestre Francesc Eiximenes; Juan Rodrigo, arquebisbe de Toledo; Juan de Viterbo; Florián Ocampo; sent Jeroni; sent Isidoro, sens contradicció alguna afirmen que Túbal, cinquèn fill de Jàfet, tercer fill que fonc del patriarca Noè, fonc lo primer que vingué a poblar a Espanya, i la major part d’aquestos tenen que aportà, primer que en altra part a Ebro ab tota la sua companyia que ab la flota venia, i diuen que poblà per la ribera d’aquest riu, i en l’entrada d’ell edificà un poble notable; i perquè Amposta se troba per a vui aon leshores era la boca del riu, per ço que la mar en aquell temps arribava fins allí i encara posava més avant, han inferit mots que Amposta fonc la població primera que Túbal en Espanya fundà. […] no, emperò, crec jo que la que dien sia Amposta. La raó és que dien los autors que la primera població que Túbal allí féu fonc gran -i es raó i força que fos així, gran, per recollir i abrigar les moltes companyies que Túbal portava -i en Amposta no veem nosaltres rastre ni vestigi que sia estada cosa major del que ara és […].

LÚCIO: […] no serà Amposta per les raons apuntades, i puix no troba’s altre poble antic en tota aquesta ribera des d’ací a la mar sinó aquest de Tortosa, de creure és que aquest serà lo que edificà Túbal en l’entrada del riu Ebro que, puix no distava de la vora del riu, segons que llavons era més d’una llegua, perquè com he dit, la mar en aquell temps passava deçà Amposta i arribava fins Camp-redó i la Carrosa, bé es pot dir que Tortosa era l’entrada del riu. Més avant, hi ha una altra conjectura molt gran per a creure i tenir per certa l’opinió mia, i és que és cosa molt certa que Tortosa en tot temps antiquíssim feia per armes una nau ab veles plenes, i açò se mostra clarament per algunes medalles que jo he dit, aon està escrit lo nom Tortosa, en les quals està figurada una nau que navega ab veles plenes […].

LÚCIO: Senyor, jo só obligat ad açò i a coses majors que estes per l’honra de Tortosa i, així, per l’obligació de la naturalesa, perquè só nat en ella, com perquè des de que fonc conquistada i fins a vui, han viscut mos progenitors en ella […].

DON PEDRO: […] les armes que ara fa Tortosa són encara d’aquella nau de veles plenes?

LÚCIO: Senyor, no, que no sabent los que ara darrerament l’han poblada aquesta antiguetat tan singular, demanaren armes al comte i fonc-los donada per armes una torre d’argent ab quatre murons, dos finestres i una porta, posada en camp vermell. […]

LÚCIO: […] que la mar arribava als llocs que tinc dits. També, així mateix, veem que tota aquella vora aon la mar arribava, està circuïda de torres antiquíssimes, començant de la torre de la Ràpita fins a la torre o castell de Camarles, i en totes estes vorerades d’on se retirava se troben per a vui, cavant, vestigis d’açò, especialment en estos anys proppassats, cavant en la Granadella, que és una torre fort situada en la mateixa vora, que ara és lluny de la mar mitja llegua, se trobaren en lo fondo pitxines i pilotes de mar; i en Camp-redó, que és una altra torres també fort que, com he dit, està molt amunt d’Amposta i una llegua de Tortosa, se són trobats rastres casi semblants ad aquestos. No hi ha lloc d’aquesta vorerada aon no hagen trobat coses per a mostrar esta veritat […]. ; totes estes armades se juntaren en lo port Fangós, que vui ja no és port, sí, un gran estany a qui dien lo Pantà.[…] de seixanta anys a esta part la punta de l’Aluet s’és allargada vers la torre de la Ràpita una gran llegua, en manera que, en manera que per temps vendrà a fer lo mateix discurs la mar i tancar-se aquell por de l’Alfac, que per a vui és grandíssim […].

DON PEDRO: Qui haurà pogut causar això de ser-se tan allunyada la mar?

LÚCIO: Lo riu tan caudalós ab les terbolines i crescudes l’allunya cada dia […].