La base de dades de les Lletres Catalanes
En el nínxol 106 del passadís S del cementiri de Sant Cugat, en el 2n pis, darrera d’una senzilla làpida de marbre blanc amb un nom i dues dates – Gabriel Ferrater, 1922 – 1972 – , reposen les restes del poeta.
La família va publicar al diari La Vanguardia: «Gabriel Ferrater, autor de Les dones i els dies, va morir a Sant Cugat el 27 d’abril de 1972. La seva família ho fa saber als seus amics. Barcelona, 3 de maig de 1972.»
Els seus alumnes van portar el fèretre, va ser un enterrament íntim i una pèrdua molt sentida. El poeta José Agustín Goytisolo va escriure en homenatge a l’amic el poema «Los motivos del caso», i el gran i admirat J.V. Foix va dedicar a la seva memòria el cèlebre poema “Tots hi serem al Port amb la Desconeguda” recollit a Onze Nadals i un Cap d’Any. Gabriel Ferrater és present, sense esmentar-ne el nom, en molts versos de la poeta vallesana Marta Pessarrodona, en particular a «In memorian», on ens diu: «El poeta viu en qui l’admira».
Com deia Gabriel Ferrater en aquest poema, ¿els cucs devien fer un sopar fred amb el seu cos?
Ja l’any quaranta dels meus anys
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d’encenalls
se l’han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i, l’oblit, el drapaire mut.
L’una en farà curtes fogueres,
l’altre, caliu d’inquietud.
Text:
Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
Text: