Qui és qui
La base de dades de les Lletres Catalanes
Ruta literària: Prudenci Bertrana a Girona
Ruta literària: value
Convent de les Caputxines, Pujada del Rei Martí, Girona
Categoria: Girona
En el llibre: El vagabund
Amb el nom de monestir de l'Anunciació és conegut aquest convent de monges clarisses fundat el 1618 en unes cases i l'hort comprats a Josep Planes. El 1637 es va poder inaugurar la nova església d'una sola nau. Té un gran atri descobert amb la caseta del capellà a un cantó i torn i locutori a l'altre. Dins del convent hi hagué durant anys els coneguts banys àrabs que les monges feien servir com a dependències auxiliars (llenyer, bugaderia...). El 1929 els cediren a la ciutat i foren restaurats per Rafael Masó i Emili Blanch. Literàriament, amb un bon escàndol, el convent va ser evocat a El vagabund, de Prudenci Bertrana, en la narració de la mort d'una monja, que ocupava una cel·la a tocar paret per paret d'uns des bordells més coneguts de la ciutat, i Xavier Montsalvatge i Iglésias en una prosa de caire decadentista, féu un paral·lelisme entre els dos tipus de dones que convivien en els dos edificis a tocar. De tot plegat, hi afegirem el record que en servava Josep Pla, uns anys després.
Dades generals Localització
Fragment Text Literari
L’atri del convent de les monges Caputxines...
L’atri del convent de les monges Caputxines, l’entretenia una estona. Res com allò, tan senzill, tan pur, no podia expressar, més categòricament, la humilitat, el rigorós asceticisme i la infrangible clausura de les religioses! Aquella grafia tenia l’austeritat necessària per salvaguardar-les del tuf dels prostíbuls que les envoltaven, prostíbuls la majoria d’ells concorreguts per sorges i murrialla. Era molt difícil de sostreure’s a l’aguda curiositat que desvetllava aquest convent hermètic, estoig d’unes existències dedicades a la mortificació, gustoses d’esdevenir sordes, mudes i orbes, de lliurar-se abans d’hora a la tomba, de començar a viure la mort.