La base de dades de les Lletres Catalanes
El Mesón és un bar i restaurant emblemàtic de Sant Cugat. En l’època en què Gabriel Ferrater vivia a la ciutat, l’establiment era regentat per la senyora Carmen Rojo que professava una autèntica devoció pel poeta, que patia per les seves dificultats econòmiques, que en tenia cura i procurava que en el seu establiment no li faltés de res.
En El Mesón, situat a tocar del monestir i de les aules de Facultat de la UAB, Ferrater va instaurar la famosa tertúlia on s’hi reunien amics, professors, alumnes i la joventut més desperta de Sant Cugat. Sovint les classes començades a les aules seguien a El Mesón. L’establiment va ser per a Gabriel Ferrater una segona casa i la càtedra on el seu talent i l’erudició brillaven i on desplegava tota la seva enorme i seductora potència intel·lectual. A les tertúlies es parlava de tot: literatura, poesia, art, cultura, política… De dia, la tertúlia era formada preferentment per professors i estudiants de la UAB; de nit, per joves de Sant Cugat, lletrats o no, que el seguien amb autèntic entusiasme.
El vespre no diu res d’avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d’una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d’aguantar temps fet present d’abans d’hora,
no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha
passat. Sí, també faig col·lecció
de dies, però els tinc tots repetits.
Text:
[Sobre un meublé, a Carmen Rojo]
I aquells llençols que sé
que me’n puc recordar,
¿me n’he de recordar
per tantes tardes més?
I aquell túnel obert
per on entraven taxis,
¿de veres he de creure
que ens ha estat important?
I tanmateix, que sí,
que ens ha estat important.
…………………………..
I tanta, mira, generació
que ens hi hem educat,
¿què hem de fer sinó creure?
Text: