El Port d’Arenys de Mar

La vila d’Arenys de Mar ha viscut des de la seva naixença de cara al mar. Concentració de rudimentàries construccions marineres en el seu origen, la presència del mar marca poderosament la realitat del poble. La reivindicació d’un port de refugi que aixoplugués de les llevantades tardorenques els pescadors de la contrada data del segle XVIII. La proposta que llavors es tramità des del Gremi de Sant Telm pretenia aprofitar un espigó natural que es perllongava 200 metres mar enllà a la part oriental de la platja. La realització del projecte no prosperà, i no fou fins a la terrible tempesta que fuetejà la costa d’Arenys de Mar durant la primeria de l’any 1911, tempesta que causà una forta commoció al poble i que s’emportà no poques vides, quan finalment es decidí la construcció d’un port de refugi que havia de protegir de les adversitats climàtiques els pescadors que es movien per la façana marítima que s’estenia des de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona.

Els tràmits de l’inici d’obres s’allargaren fins a la subhasta pública mitjançant la qual la construcció del port fou adjudicada al constructor arenyenc Francesc Soler i Miró. És justament aquesta accidentada, i al cap i a la fi frustrada construcció del port, la que centra les peripècies de Miralls tèrbols. Com es narra a la novel·la, la construcció del port fou un catàleg d’accidents i problemes diversos; a les rierades que sacsejaven el municipi s’hi afegiren els problemes derivats de les vagues i els confl ictes obrers que assotaren l’obra, com a refl ux del confl icte que enfrontava els patrons i els obrers a Barcelona i que va passar a la història com el període del pistolerisme. Finalment la construcció del port va quedar paralitzada arran de la fallida de l’empresa constructora. Els treballs no es reprengueren fins a l’any 1947, amb una nova empresa constructora que conclouria el port l’any 1961. El port pesquer d’Arenys de Mar ha acabat esdevenint un dels més importants de Catalunya. La possibilitat de passejar pels dos braços que s’alcen sobre les esculleres, d’embriagar-se amb el salobre de les seves aigües, constitueix un plaer indescriptible amb un retall del blau mediterrani darrere nostre, a més d’un indefugible espai per als amants de la bona cuina marinera.