Ermita del Calvari

L’ermita del Calvari, des d’on l’alcalde del Mareny té projectada aquella missa de cara al mar que ha de ser colofó obligat de tot un programa de festes nàutiques per a la Festa Major del Mareny, és una capella que sota la senzillesa de formes romàniques fou construïda durant el segle XVI. Actualment, i fruit de les construccions posteriors, l’ermita del Calvari ha quedat tancada entre les parets de pedra de l’edifici homònim, a l’aixopluc perpetu d’aquelles llevantades que en temps pretèrits l’aïllaven de la costa, per donar-li, de ben segur, l’aspecte de misteriosa construcció. Avui no és més que un miratge del passat. L’ermita del Calvari resta encara envoltada de llegendes arenyenques. La seva mateixa construcció es diu que respon al penediment d’Hipòlit Doy, arenyenc que peregrinà fins als llocs sants per trobar la redempció d’un crim passional; a la tornada féu bastir l’ermita, la qual fou batejada com a Mont Calvari perquè justament aquest era un dels indrets sants en què l’Hipòlit buscà el perdó. Dins de l’ermita es podia contemplar la imatge d’un Sant Crist anomenat popularment l’Escabellat, perquè li queien a banda i banda del cap dues cascades de cabells negres (actualment la imatge es conserva a l’església parroquial de Santa Maria). L’ermita fou durant segles lloc de veneració de navegants i pescadors que volien trobar-hi la protecció que havia d’assegurar-los la tornada a casa després de llargues jornades de navegació.