La base de dades de les Lletres Catalanes
Nascuda en una època on la religiositat imperava en tots els actes de la vida quotidiana i marcava el pas del temps, Caterina Albert, segons recorda la seva neboda Maria Dolors, era pabordessa d’un dels altars situats a l’esquerra, segurament el de Santa Màxima.
Ma casa s’aixeca a pocs metres de l’església parroquial i que en el campanar de l’església hi havia el rellotge de la vila. Fa anys que, per subscripció pública, van canviar-lo i aquell canvi, operat durant una temporada en què jo vaig ésser absent, en prendre’n coneixença em va ferir com una ganivetada de traïdor, produint-me un dolor gairebé físic. I és que el rellotge tret era un gran, un entranyable amic meu: més positiu i entranyable amic del que, ben segur, podrien ésser-ho la meitat i tants altres dels bípeds que tenen vot i paguen contribució.