La plaça Nova

Ja prou de sang i de plom
damunt dels camps de batalla.
Sembrem els camps de forment:
cada u sembri en sa pàtria

Mai més odis entre humans;
fem eterna una abraçada:
cel igual tenim per tots,
terra mateixa ens aguanta.

Tots tenim un cor al pit,
tots som fills de pare i mare:
a tots ens ha fet un Déu,
i Ell no ha triat una raça.

Anem i vinguem del mar
cercant l’amor i tornant-la;
fem igual que els oronels
que pertot aimen i els aimen.

Que s’acabi l’avorrir,
que es tornin eines les armes,
que no es vessi més la sang,
que no corrin més les llàgrimes.

I preguin els sacerdots
per tota la gent que és nada,
fins que s’aixequin les creus
més altes que les espases.