La base de dades de les Lletres Catalanes
La Punta, on solien anar els pescadors a observar i a parlar del temps que es preveia per decidir de sortir a pescar, és un indret excepcional per contemplar els temporals de llevant, les vistes del Canigó, el golf de Roses i tot l’antic port de l’Escala.
Contra les roques de la boca del port, a la banda de ponent, s’hi esberlaven les onades, furients, aixecant-hi grans polsaredes d’escuma, que queien sobre els llaüts del primer i segon rengle, omplint-los d’aigua, malgrat estar força apartats de la vora. En Lluís contemplà, encisat, l’extens panorama. Com que fins aleshores havia passat tots els hiverns a Barcelona, sols havia conegut aquella mar quan estava quieta i llisa com un espill, i el sorprenia veure-la ara revolta i enferestida, amb una feresa tan gran i corprenedora. Anà seguint amunt, amunt, cap al promontori de la Farola; com més pujava, més sorprenent trobava la vista i més imposant es descobria a sos esguards. Relliscant per les lloses mullades, arribà fins al peu del Torricó.
(…)
Com un teló de fons, la mar i el cel, fosos al lluny, semblaven la mateixa cosa; no es veia rastre de les muntanyes de l’altra banda del golf ni dels poblets i arbredes de ponent, part d’allà de la desembocadura dels riuet.
(…)
El Cranc, l’illot pelat de la boca del port, s’entreveia de tant en tant, com una clapada fosca, difumida, que les aigües cobrien abraonant-s’hi esberlant-s’hi, i aixecant-se fins als núvols amb polsaredes d’escuma d’un blanc suau i nítid de pòlvors d’arròs.
Text: